Al peu de l’escala de l’avió que havia de portar el Papa a Colònia, per la trobada amb els joves en ocasió de la Jornada Mundial de la Joventut, Benet XVI parlant de manera informal, improvisada amb els periodistes, que cobrien el viatge, molt cordialment els digué, demanà, com un servei a la causa de la cultura de la pau i com un deure que respon a la seva tasca informativa: “conteu coses boniques”.

Hauríem de dir que contar coses boniques es també tasca dels informadors, i no tan sols donar noticies tristes de desgracies, violència i diguem lletges. Com si la societat fos un cubell d’escombreries. Quan no és així, perquè coses boniques n’hi ha moltes, el que cal es saber-les descobrir. Un cop trobades fer-les públiques, no amagar-les. Penso que ser descobridors de bellesa, bondat i veritat es una feina més que agradable i compensatòria de satisfaccions. Així sí val la pena ser treballador de la comunicació.

No si val a amagar la realitat que ens diu que la vida està plena de coses boniques. Cert que hi ha foscor però també hi ha llum, no l’amaguem, fem que resplendeixi. Així ens ajudarem a tenir una vida més feliç. Un futur afalagador. El món serà acollidor i no una cova de malfactors, com a vegades sembla.

Cosa bonica ha estat la trobada dels joves amb el Papa, a Colònia. El testimoni de vida donat pel germà Roger de Taizé, tot i que cal deplorar la manera de la seva mort, però per martirial es converteix en bona nova. Els esforços de l’ONU, de la UNESCO i demés institucions d’àmbit mundial, continental, nacionals i locals que treballen pel bé i millora de l’estàndard de vida de la humanitat. I les moltes i variades accions de gent del carrer que fan el bé als veïns i no veïns, acollint a qui ho necessita, prestant treballs de voluntariat, tenint present l’encomiable treball que compleixen les ONG, expressió de servei i promoció de les coses boniques. I sense oblidar tota la tasca social i demés que fa l’Església i altres religions.

Per trobar coses boniques que contar cal estar allí on la gent viu compartint i amb acció solidària estar al costat dels que treballen per la pau, la justícia i l’amor. Dels que són llum d’esperança en mig de la tenebra que entela els cors dels egoistes i dels senyors de la guerra, dels potentats de les multinacionals que cerquen solament el benefici oblidant la dignitat de la persona i drets del treballador. El diner no pot estar per sobre l’home o la dona. El diner ha d’estar al servei de la persona i no la persona al servei del diner. D’això en saben moltes persones que des del silenci i la donació amagada tenen cura de gent gran i/ o infants, de disminuïts familiars o amics, a desconeguts també. Són les coses boniques que resten silenciades però que donen raó d’esperança de vida en dignitat a milers d’ignorats.

De coses boniques la vida n’està plena. Coses boniques que demanen ser tractades amb delicadesa de fets i de llenguatge. El dret a l’informació honesta i veraç inclou de bona educació el ser presentada amb un llenguatge respectuós i polit. Una informació donada amb llenguatge groller fa perdre l’encant de l’entorn de la bellesa de les coses boniques, a més de ser deseducadora cara als joves i infants, molesta pels adults, incomoda a la gent gran. Reivindicant el dret a ser informat de les coses boniques demano igualment l’ús d’un llenguatge net. Uns mitjans que no informen de coses boniques i no empren un bon llenguatge, no mereixen tenir la consideració del públic.

“La vida es bella”, diu el títol d’una pel·lícula. Fem que així sigui, fem-ne objecte d’informació i que mai ens manqui aquell què d’humor que tot ho fa veure amb ulls de pau. Fem i parlem de coses boniques.