Bookman,  Newsman,  Walkman

Jaume Montaña Carrera

Aquest any, el llibre  i la lectura troben a l’estiu un lloc privilegiat. Cal no desaprofitar el temps i encertar en el llibre que volem llegir. És una oportunitat per retrobar-nos amb nosaltres mateixos com gent que vol tenir cura de les facultats intel·lectuals. Retrobar el plaer de la lectura, com entreteniment i formació. És un entrar en el passat i mirar cap al futur. Deixar volar l’imaginari sense deixar d’estar de peus a terra.  

Les vacances ens donen més temps i bona disposició per estar oberts i atents a la realitat que ens envolta. Ara bé, millor fora dir que ens enronda. Perquè enronda porta una dinàmica de interrelació, de recerca de l’altre interlocutor, que no tenen els fets que ens envolten amb un caràcter més estàtic, fred i distant.

Els carrers han fet sentir un crit clamorós. S’han fet presents amb vida nova demanant el dret a fer de les pedres pans. El poble s’ha fet conèixer no com a massa informe sinó com a col·lectiu que té personalitat pròpia i no vol que ningú li prengui el lloc que li correspon en l’estructura social, política i religiosa.

 El ciutadà quan emet el vot no signa un xec en blanc a favor d’un partit. Aquest és solament administrador de la confiança que se li ha fet. Confiança que li pot ser retirada i denunciada per millor govern del partit i cohesió de la política social. El Congrés i el Parlament, no són totpoderosos. Tenen una hipoteca popular que els marca el camí.

És bonic veure que el carrer és cosa de tots i espai de reconciliació entre diverses tendències que tenen on manifestar-se, fer públic, sense neguits ni enfrontaments el que pensen. Al carrer tot hi cap: esport, política, sindicalisme, diversitat de visions socials, religió, inquietuds de treball dins el marc del respecte a les normes de l’exercici democràtic de la llibertat de pensament i d’expressió. El carrer és la càtedra del poble, on pas a pas, s’aprèn i ensenya a ser ciutadà i a defensar els valors que de tots fan la gran família humana. El carrer, lloc per a passejar, és patrimoni de tots.

Hi ha un llibre, publicat a primers de juny, que brindo com  de lectura per aquest estiu 2005. És el “ Compendio de la Doctrina Social de la Iglesia“ *, edició preparada pel Pontifici Consell Justícia i Pau. Cal llegir-lo per estar prepara’t a donar resposta als desafiaments del nou curs i la vida. Si més no, que sigui el llibre a estudiar durant el curs que ve, com una eina a partir de la qual construïm la nostra personalitat ciutadana i cristiana. És un bell recull de l’ensenyament social de l’Església que capacita per donar testimoni de vida cristiana, avui. De la fe que salva, de l’esperança que il·lumina, de la caritat que estima, com es diu a la presentació del llibre. Que demana ser llegit per sostenir i animar l’acció dels cristians en el camp social. És una clara invitació als cristians a comprometre’s en la vida pública i en la cultura.

Amb la pretesa d’aconseguir una civilització del amor, els textos, la temàtica, recollits, estan fonamentats en Jesucrist i en una eclesiologia de comunió i de missió en fidelitat al Vaticà II. Dóna un impuls a l’acció pastoral social de l’Església i a l’acció dels cristians, i és un reconeixement de la importància de la formació en la vocació cristiana.

Hem de recuperar la imatge de veure pels carrers la gent amb el llibre i el diari sota el braç a més dels cascos a l’oïda. Es pot ser molt bé bookman i newsman, walkman, a la vegada. Les coses, al carrer, a casa, al treball, al parlament i a l’Església foren diferents, tots recuperaríem els camins de la justifica i la pau. La vida, el pa, la pau i la llibertat son quatre desafiaments que demanen  resposta urgent. El Compendio de la Doctrina Social de la Iglesia, està en el camí de la resposta. És un llibre imprescindible per al cristià d’avui.

* editat per BAC – Planeta 2005.