Deu anys del Concili Tarraconense

Jaume Montaña Carrera

Fa deu anys, el 4 de juny,  a la Catedral de Tarragona tingué lloc la solemne sessió de cloenda del Concili Provincial Tarraconense, amb la concelebració d’una Eucaristia presidida per l’arquebisbe metropolità i el cardenal de Barcelona, amb tots els bisbes de les diòcesis catalanes, el cardenal Jubany, el Nunci i altres bisbes invitats i els Abat dels monestirs de Catalunya, els capellans, religiosos, religioses i el laics que  havien participar a les sessions conciliars, autoritats civils també, i un gran nombre de fidels que manifestaven, així, la bona  disponibilitat d’acollida del treball del Concili.

Ara, deu anys després, l’escenari que acull l’efemèride commemorativa és Montserrat. Muntanya santa on han pujat joioses les diòcesis catalanes per baixar-ne, com Moisès del Sinai,  transfigurats, portant en el cor les resolucions del Concili. Renovats per la memòria del Concili, disposats a no defallir en les tasques d’una evangelització sempre renovada. Cal que trobin, al peu de la Muntanya, el poble de la nova aliança que els espera delerós per alliberar-se dels ídols del nostre temps que emmalalteixen l’esperit, enfosqueixen la ment, resten lucidesa a la intel·ligència i debiliten la voluntat. El vedell d’or del plaer i del consum, que atempten contra la dignitat de la persona humana, la vida i tergiversen els fonaments de la família buidant de contingut la societat, no ens ha d’atrapar en la seva misteriosa teranyina. Adoradors d’un sol Déu, Pare de tots, germans amb tota la humanitat tinguem una sola paraula: sí, al desig de Déu.

La pregunta cabdal que es feia el Concili, motiu pel qual es convocà, era  saber, posats, a l‘escolta de la veu de Déu,  la resposta a l’interrogant: ¿Esperit, què dius a les nostres esglésies? 

La resposta està en les 170 resolucions que fruit de les deliberacions conciliars, i aprovades per la Santa Seu, són el vademècum de l’activitat pastoral dels deu Bisbats de Catalunya. Resolucions unes prioritàries, altres vinculants, amb la resta que no tenien qualificació especial. Aquest desè aniversari pot ser una bona ocasió per recuperar el llibre amb les resolucions conciliars, com llibre de butxaca i/o de capçalera. Més aquest any que ho és del llibre i de la lectura.

Anunciar l’Evangeli a la nostra societat. La Paraula de Déu i els sagraments en les nostres Esglésies. La sol·licitud pels més pobres i marginats. La Comunitat eclesial i la coordinació interdiocesasna de les nostres Esglésies. Foren els quatre grans apartats en que s’estructura el treball del Concili al llarg dels vuit caps de setmana que es reuní al Casal Borja a Sant Cugat del Vallés. Del 21 de gener al 4 de juny de 1995, l’Església a Catalunya visqué un temps conciliar. Amb molt d’encert es reprenia la tradició del Concili Provincial que s’havia interromput al segle XVIII.

Aquest dies de la Trobada a Montserrat, el 4 i 5 de juny de 2005, no han de ser, en la història de l’Església a Catalunya, uns dies per al record històric, ans unes dates que facin viure la presencia sempre viva i activa de l’Esperit que anima la vida de cada Diòcesi perquè l’Esperit, com un suau ventijol, remou les consciències fent sentir ferma i encoratjadora la Paraula de Déu que parla invitant a la conversió i evangelització, tot per donar llum a la gent que camina a les palpentes cercant la veritat que dóna pau i fa viure en la comunió de servei als més pobres i marginats, fruit de la riquesa de viure la gràcia dels sagraments.

Deu anys passats, el Concili Provincial Tarraconense segueix viu i actual com ahir. El secret de la seva permanència recau en l’Esperit que l’anima i la Comunitat eclesial, les esglésies diocesanes que l’acullen i volen donar resposta d’evangelització revifant les arrels cristianes de Catalunya. El Concili Provincial Tarraconense, és viu.