Matecràcia *

Jaume Montaña Carrera

Els darrers esdeveniments: mort del Papa Joan Pau II, l’elecció de Benet XVI, i els primers dies de pontificat del nou Papa, han focalitzat en Sant Pere del Vaticà la vida de l’Església. Ara, poc a poc, es va recuperant el ritme ordinari del dia a dia de l’Església que demana, de tots, participació, corresponsabilitat i comunió en el testimoniar la fe que anuncia al món que en Crist hi ha l’esperança de vida eterna, que exigeix que fem de la terra un lloc d’estada en pau i justícia, un lloc de respecte i promoció de la dignitat de la persona humana que troba, la seva màxima expressió, en tenir cura de la vida humana. Per lo qual  precisa comptar amb lleis justes no sortides de l’arbitri del legislador a l’empara de la matemàtica dels vots.

El sempre nou estil de vida del creient troba, en la doctrina social de l’Església, la pauta que marca  el model i ensenyament a seguir en la configuració de la personalitat del cristià del segle XXI. Ni l’Església, ni l’home ni la dona, ni els vells, estem fets, la nostra personalitat està en continu procés, com d’aprenentatge i creixença.

Ja tocat per la malaltia que amagava la mort, Joan Pau II que tenia en el cor, amen l’Evangelització, com primer afany, las justícia i la pau, es va fer pressent en la persona del cardenal Angelo Sodano, secretari d’Estat, al I Congrés mundial d’organismes eclesials que treballen per la Justícia i per la Pau, que tingué lloc a Roma a finals d’octubre amb el lema “Anunciar l’Evangeli de la justícia i de la pau”. Que aplegà a més de 300 persones vingudes de 92 països. Trobada que era propiciada sota els auspicis del Consell Pontifici per la Justícia i la Pau, commemorant els 40 anys de la Constitució Pastoral Gaudium et Spes del Concili Vaticà II.

És en el context d’un mon, greument malalt, com reconeixia Pau VI en la Populorum  Progressio, que hem d’anunciar l’Evangeli de Crist: Evangeli de justícia i de pau.

Justícia i pau que s’han de promoure segons l’Evangeli i la doctrina social de l’Església. per a que no siguin una simple ideologia i sí un vertader aval de credibilitat de l’Església. Per això, segons el dir del cardenal Sodano, cal tenir els ulls oberts, el cor sensible i les mans disponibles.

Tenir els ulls oberts, segons el cardenal, vol dir  estar atents als signes dels temps per veure el món amb els ulls de Déu, amb la mirada de Déu. Veient Déu en les persones i els esdeveniments actuals. 

Per cor sensible, s’entén, simpatia i atenció envers els demés, tot plegat, demana una mà disponible per fer el bé. Perquè la fe sense obres és fe morta.

Amb ulls oberts, cor sensible i  mà disponible,  Benet XVI, ha de ser el primer treballador de l’Evangeli de la justícia i de la pau, i nosaltres amb ell. Ho espera i ens ho demana als cristians l’Església i el món en que vivim per fer actual l’esperit i la pràctica del Concili Vaticà II. Els cristians tenim el deure, i la gran oportunitat, de mirar amb els ulls oberts i mirada amiga d’un cor net per veure i estimar el món lliures de mans per fer el bé, així assegurem la justícia i la pau.

El moment polític i social que vivim al nostre país està necessitat de mirades d’amic  i de simpatia que possibilitin la trobada de mans que s’encaixen fent ponts de diàleg. El clima de crispació allunya la veritat i ofega la llibertat. Polítics o no, ciutadans tots hem de tenir com norma suprema del bé i el mal, i com criteri de la convivència, el dictamen de la pròpia consciència per sobre la qual ningú hi pot res.

 La fidelitat al criteri de la consciència rectament formada, és la millor garantia per un ordenament jurídic recte i conforme al bé comú. El redactat de la llei el fan els homes però el valor i validesa intrínseca de la mateixa no li ve del major o menor nombre de vots amb que pugui haver estat aprovada. La veritat no depèn del judici de la voluntat popular. Però ens agradi o no ens agradi, la sobirania popular, la matemàtica dels vots, està a l’arrel de la democràcia, per això ha de ser tinguda en consideració i  tractada amb respecte i no pot ser manipulada al servei dels interessos dels partits. Són temps per la matecràcia. 

*(participació de la matemàtica al govern)