INRI

Jaume Montaña Carrera


Estem, els cristians, a la setmana més religiosa de l’any, l’anomenada Setmana Santa, que amb els tres dies sants Dijous, Divendres, Dissabte-Diumenge ens inviten a celebrar la Pasqua. Setmana que molts aprofiten per fer uns dies de descans, per viatjar, i per alguns és, també, l’ única ocasió de l’any per viure una experiència religiosa. Les processons, expressió de religiositat popular, apropen Déu als homes i els homes a Déu. I són multitud els qui participen als actes litúrgics que se celebren a les esglésies. De casa estant, també hom pot fer setmana santa, la televisió i la ràdio ens hi ajuden. Fins hi tot llegint el diari.  

Jesús de Natzaret, Rei dels Jueus, és el que significa INRI, el rètol que clavat a la creu ens diu qui és l’ajusticiat i que la creu és de Jesús. Baixat del cel, elevat sobre la terra, Jesús, el dia de divendres sant, captiva la mirada de tots i és fa gran interrogant per tothom. Ningú que s’atreveix a mirar Jesús en creu resta indiferent. La mirada de Jesús no és la d’un moribund sinó la de qui reté i guarda la vida per fer-ne ofrena lliure i amorosa al Déu de tota misericòrdia. Jesús en creu, vençuda la mort, ens dóna vida. Així ho confessa el Centurió al peu del Crucificat.  

La creu sense Jesús és cruel turment, tros de fusta seca, fet instrument de tortura humiliant, odiós suplici, portadora de mort. La creu amb Jesús és arbre de vida. En Jesús crucificat hi trobem, sí, dolor, aixafament, soledat, set, però cap signe de mort. Ell és tot vida, perdó, amor. No és el dolor ni els patiments soferts per Jesús els que ens salven sinó l’amor amb que es lliura a fer la voluntat del Pare. Jesús en creu, desafiant la mort, es manifesta Senyor per sempre. Ningú pot doblegar la seva voluntat de donar la vida per rescat de tots. Morir en Crist és donar la vida al Pare en l’Esperit. Per això tenim la seguretat de retrobar-la en el més enllà. Podem anunciar la Resurrecció.  

La salvació, el mèrit de la passió de Jesús no està en el dolor ni, molt menys, en la quantitat de dolor físic que hom és capaç de suportar, com semblaria que vol fer veure Mel Gibson en la seva pel·lícula. Jesús no és un superhome del dolor. La gràcia salvadora del Crist pot més que la mort, perquè és obra i acció de la misericòrdia de Déu que es manifesta en la mirada de Jesús en creu que acull el lladre penedit. Mirada que demana el perdo pels seus botxins que no saben el que fan, mirada de fill a la mare que confia a les mans de l’Apòstol Joan i aquest a les de Maria. Mirada de victòria quan amb crit sonor: “Pare a les vostres mans encomano el meu esperit” posa la vida a les mans del Pare i trenca així els lligams de la mort. El pecat no té cap poder sobre d’Ell, la mort ha estat vençuda.  

La grandesa de la creu està en la buidor del sepulcre, la Resurrecció , que sota vels d’Eucaristia, és celebrada com nova i eterna aliança en la sang de Crist, principi i exigència de caritat fraterna en el manament nou de Jesús. El món condemna els mals i el dolor. La Creu és dolcesa i consol prop del malalt, el sofrent, i qui plora, encara que ferit el cor, però no deixa d’estimar. Així tot és apunt perquè oberta la llosa del sepulcre un esclat de llum nova esborri tota tenebra i l’Al·leluia ressoni triomfant. L’INRI s’ha fet Pasqua.