Amb ocasió del 150 aniversari de la seva proclamació

L'Acadèmia Mariana de Lleida: fruit madur del dogma de la Immaculada

Jordi Curcó

periodista i historiador

El dia 8 de desembre se celebra la festa de la Immaculada Concepció de Maria, diada que ha estat sempre molt celebrada a casa nostra. Tant és així que els lleidatans es van “avançar” ni més ni menys que 297 anys a la proclamació del dogma de la Immaculada Concepció (proclamat per Pius IX el 8 de desembre de 1854) i ja l’any 1557 els paers de la ciutat fan: “Vot de celebrar la festa de la Puríssima Concepció de Maria, tots els anys i amb la solemnitat religiosa de les altres festes votades per la Ciutat”.

Aquest “Vot” es renovarà el 1615, quan el Consell General pren l’acord de celebrar-la amb la major de les solemnitats: “...la festa de la Concepció es gran i la ciutat acostuma a fer-la particular, com és just i degut”.

L’any 1622, el mateix Consell General encomanà a l’argenter barceloní Galceran Llaudes la fabricació d’una imatge de la Immaculada, tot ella d’argent, per a presidir la processó que es feia pels carrers de la ciutat, després de l’ofici solemne que tenia lloc a la Seu Vella. Processó que perduraria fins el 1936, si bé ja en aquells moments havia quedat reclosa a l’interior de la Catedral.

I avui, cal recordar-ho, fa 150 anys que Giovanni Maria Mastai Ferreti, que ha passat a la història amb el nom de Pius IX, proclamà el dogma o veritat de fe en la que es definia que la Verge Maria, des del primer instant de la seva existència, va ser preservada del pecat. Disset anys després, aquella proclamació dogmàtica donaria com a fruit a Lleida la fundació de l’Acadèmia Bibliogràfico Mariana de mans del sacerdot Josep M. Escolà, amb la concurrència dels patricis lleidatans Josep Mensa i Lluís Roca.

Una institució que naixia amb l’objectiu de enaltir Maria mitjançant les arts i les lletres, com a conseqüència i fruit de la proclamació d’aquest dogma i com a monument perenne a la Immaculada Concepció de Maria. Per aquest motiu una de les primeres accions de l’Acadèmia fou la de voler agrair al Papa aquesta definició dogmàtica, amb la confecció d’un magnífic àlbum d’adhesions, enquadernat amb vellut de color blau (símbol Marià per excel·lència), que el mateix director de l’Acadèmia Mariana, acompanyat per diversos socis acadèmics, presentà personalment a Pius IX.

Fou el 31 de desembre, el darrer dia de l’any 1866, quan el Papa rep a la delegació lleidatana en el seu despatx privat dels palaus pontificis al Vaticà. Mossèn Escolà lliurà al Pontífex l’àlbum, així com mil francs d’or com a òbol i una fotografia de la Verge de l’Acadèmia, patrona de l’entitat, que el Pontífex va rebre amb l’exclamació “Oh, la Immaculada!”. La satisfacció i entusiasme dels lleidatans presents a Roma fou indescriptible.

Cent anys després, el papa Pius XII decretà el 1954 Any Sant Marià, commemorant així el Centenari d’aquella proclamació immaculista. A Lleida la celebració tingué com a referència la Mare de Déu de l’Acadèmia, que el mateix pontífex havia proclamat feia pocs anys patrona de la ciutat (1946). L’oratori de la Verge Blanca a l’anomenat “Palau de Maria", seu de l’Acadèmia Mariana, esdevingué l’indret més adient de celebració d’aquell Any Marià.

Cinquanta anys després i quan s’escau el 150 aniversari de tot plegat, aquest magnífic edifici, seu de la Patrona de la Ciutat, és troba en plena restauració. Gairebé sense adonar-se’n s’ha sumat d’aquesta guisa a la commemoració, renovant-se per dins i per fora, per a esdevenir futura seu de la Casa de l’Església de Lleida, on s’encabiran els moviments apostòlics juvenils i es construirà una Casa d’Espiritualitat.

No s’han fet a Lleida gaires celebracions jubilars per commemorar aquest 150 aniversari, es cert. Però no és menys cert que la restauració d’aquest “monument perenne a la Immaculada Concepció de Maria” és talment la més preferible i gens fugissera de totes elles.

Lleida ha de preservar i projectar al futur aquest fruit que donà a casa nostra la proclamació a Roma del dogma de la Immaculada Concepció i que mai ha estat tant madur com ara.