Tot eren felicitacions i festa. Amb mirada il·lusionada vàrem estrenar, d’això aviat farà 5 anys, mil·leni inaugurant, també, segle. Semblava que podrien quedar enrera la violència, la injustícia i que serien vençudes moltes malalties. No hi hauria lloc per la guerra ni la fam. Tothom havia de tenir accés a fruir del benestar, però encara no és així. Cal esperar i, sobretot, continuar treballant a favor de la pau i de la justícia, sense perdre la confiança en les nostres capacitats per aconseguir-ho. Si volem, vencerem, i la pau serà una realitat. Però aquesta és  tasca de tots, ciutadans i polítics de nord a sud i d’est a oest.  La pau és de tots o no serà de ningú. 

Els noticiaris van massa carregats de fets violents. Encara pesa en els nostre cor el dolor per la matança de Beslàn, l’11-M i tants altres fets que porten dolor. La irracionalitat de la violència terrorista, una vegada més, ha banyat de sang innocent la terra i  de llàgrimes els ulls, eixordades les oïdes per bramul dels trets, els cors estan tristos perquè la guerra no acaba i la violència terrorista escanya la pau. 

Per això, perquè confiem en la força de la voluntat dels pacífics i pacificadors, perquè sabem que el mal serà vençut pel bé, una vegada més i totes les que facin falta crido i proclamo, no com veu solitària sinó a cor amb tota la gent de bona voluntat, NO A LA GUERRA, SÍ A LA PAU, VIOLÈNCIA ZERO. 

Si volem la pau, i n’estic cert que la volem, hem d’estimar-la i preparar-li els camins que l’afavoreixin. Som nosaltres, cadascú, que ha de viure el goig, el do de la pau en el propi cor. Hem de ser creadors d’un micro clima de pau, hem de fer experiència de la pau en el nostre ambient familiar, de treball, d’esbarjo, de relacions amb el altres. Potser ens ajudaria recordar, per enfortir la personalitat en ordre a la pau que encara és  molt vàlid l’exercici i pràctica de la prudència, la justícia, la fortalesa i la temprança, les quatre virtuts cardinals. Cal saber ser virtuosos de la pau. Per la pau cal, també, pregar.