A l’empara de la paraula màgica “eleccions” Europa ha pres relleu de primera dama a la premsa, ràdio i tv. L’Europa dels 25 o dels 450.000.000 captiva els cors i atrau les mirades, provoca riuades de paraules que fan dels polítics vedetes que volen fer ballar el potencial d'electors al so de les seves músiques i al ritme dels seus encanteris, ni que sigui per quinze dies, que després tot queda en l’oblit i sota la mà de ferro de la burocràcia dels partits. 

Tornar a la normalitat, desmuntada la coreografia electoral, es deixa silenciat el ciutadà per parlar les hisendes d’impostos i satisfer la cobdícia del poder, possessionant-se, a més, en lo possible, del pensament i de la consciència del poble elevant a categoria d’absolut, norma d’actuació ètica, rectora de la moralitat pública, la fragilitat del vot.

El proper 13 de juny tornem a votar. La urna, capsa màgica que acull silent la diversitat de vots, parlarà per dir-nos la configuració del nou parlament europeu. El que s’haurà dit a Lleida es fa sentir a tot Europa. Ací rau la importància i l’interès. La gran responsabilitat del nostre vot. No és un vot de comparsa si no de ciutadà amb ànima i cor que sent i batega al compàs d’Europa. De l’Europa del futur i de l’Europa d’ahir. Ambdues Europa amb arrels comunes de creença cristiana que a una l’han feta gran i a la nova Europa li ennoblirà l’esperit ajudant-la a ser casa de tots, solidària i constructora de pau, defensora de la llibertat, promotora de vida i de justícia, hereva d’un passat que no caduca i que pren nova actualitat de mans d’un vot que és expressió i garantia d’estabilitat democràtica. Votar en les europees és, com quan les eleccions domèstiques, un imperatiu de consciència i deure moral sentint Europa com casa nostra, de tots.

Com en altres conteses electorals, els cristians, podem clarificar la nostra decisió de vot il·luminats a la llum de l’Evangeli i la doctrina social de l’Església. Hauríem de tenir clar què pensen els candidats sobre qüestions tan importants com: el respecte a la vida humana, la salvaguarda de la creació protegint el medi ambient..., el bé comú tenint presents els més pobres i dèbils. ¿Com buscaran l’equilibri respecte a la diversitat i el recolzament de la família fonamentada sobre el matrimoni com component bàsic de la societat? I en el camp de l’educació, la cultura i la joventut, serà la persona el centre dels sistemes educatius i formatius? ¿seran els futurs diputats promotors del dret dels pares a escollir lliurement l’educació dels seus fills, sense discriminació econòmica i d’acord amb les seves conviccions? Respecte als estrangers  ¿continuarà Europa essent una comunitat d’acollida? ¿assegurarà un tracte just i humà als refugiats i immigrants?

 I la pau, la seguretat i la llibertat, com seran garantides? El món viu escanyat per la por al terrorisme ¿quines polítiques es promouran que equilibrin seguretat i respecte dels drets humans? Promocionaran accions contra les causes del terrorisme i afavoriran la resolució pacífica dels conflictes i el respecte a la llei internacional?

  Hi haurà justícia pels pobres de tot el món? L’opció preferencial  pels pobres, que proclama l’Església, serà considerada? i es respectarà la dignitat de les persones en països en desenvolupament? Recordem que el 13 de juny és el dia de Corpus Christi, el dia de la caritat. I què dir, millor, que esperar i com tenir cura de l’honradesa, la transparència i la probitat tant personal com del conjunt del sistema comunitari en la vida pública?

 També cap preguntar-nos com s’ho farà el Parlament Europeu per desenvolupar una veritable democràcia europea respectant alhora la diversitat social, cultural i política de la Unió i el principi de subsidiaritat. I què dir del diàleg amb les religions, serà un diàleg que reconeix la identitat específica i la contribució de les comunitats religioses a la societat en el seu conjunt?

 Tinguem-ho present, en aquestes eleccions europees ens hi juguem valors fonamentals. Estiguem alerta que aquestes eleccions no són, com algú proposa, una prova de popularitat, d’acceptació o revàlida dels nostres governs, sia central o autonòmic.

 Són aquestes unes inquietuds i interrogants que en forma de Declaració presenten el Bisbes de la Comissió dels Episcopats de la Comunitat Europea a la consideració dels electors i els partits. En resposta amb el nostre vot, il·luminat per l’Evangeli, col·laborem a la construcció d’una Europa de la persona, de valors, en la qual es manifesti el rostre de Déu.