Tots, en especial totes Les Blanques, tenim consciència de com ha arribat a estar la façana principal de l’Acadèmia Mariana, fins a l’extrem de poder-la qualificar com de deplorable, i la necessitat que havia de restaurar aquell monument triplement emblemàtic, doncs és signe de la devoció mariana de la nostra comunitat, referent de l’església diocesana i element capdal de la manifestació arquitectònica de la nostra ciutat durant el segle XIX.

 La tasca era feixuga i a mida que el temps anava passant encara augmentava més la dificultat d’escometre les obres de restauració, donat que cada vegada eren més els desperfectes i el deteriorament creixia en progressió geomètrica (una gotera deixa passar una gota d’aigua darrera d’una altra, les quals, al seu torn, van erosionant el morter, la paret seca, cauen al terra,... i el resultat final és que s’enfonsa el pis, o la teulada, es fa inhabitable la construcció,... i l’edifici es veu abocat a la ruïna i l’abandó).

Es feia dolorós el consentir que l’edifici que acull l’oratori de la Verge Blanca, la Patrona de Lleida, estès en aquell estat i, de forma progressiva, inhabilitat en molt bona part del mateix per les desperfectes internes, pitjors que les de la façana a les que ens hem referit. L’Acadèmia s’estava perdent, i des d’un punt de vista cultural, artístic i històric, l’església de Lleida havia de reaccionar.

 Tan mateix hauríem de dir de la nostra ciutat, Lleida com a tal, tot i que hi hagi conciutadans que no siguin creients, no podia quedar inerme davant la possibilitat de que una part de la història dels segles XIX i XX de casa nostra, i un element promotor i creador de cultura d’abast internacional, quedés en l’oblit i es perdés com a conseqüència del pas del temps, el deteriorament de les instal·lacions i de l’abandó que, de forma pausada, inexorable, però, estava duent els lleidatans a no tenir present la realitat de l’Acadèmia.

 Per una altra banda, la diòcesi està necessitada de dos elements estructurals que li permetin aprofundir en la tasca pastoral i espiritual i arribar d’una manera més plena als fidels: l’un una casa de l’església que faci possible el concentrar diferents serveis i donar aixopluc a les dependències d’alguns moviments, delegacions, organismes,... L’altre, una casa d’espiritualitat o casa d’exercicis, que permeti donar acollida a persones, famílies o grups que cerquin tenir uns dies de recolliment i interiorització en un marc de pau i serenor.

 Davant d’aquesta triple necessitat, l’Associació de les Blanques hem d’agrair al Sr. Bisbe i a Mn. Gené, Director de l’Acadèmia, l’encert i l’empenta que han tingut davant la situació a la que ens referim, tot bastint un projecte que suposarà una nova etapa per la vida de la Pontifícia i Reial Acadèmia Bibliogràfico Mariana de Lleida i de l’edifici que n’és la seu de la mateixa, de manera que aquest acollirà el ser Casa de l’Església, amb la riquesa de servei que des d’ella es donarà a la diòcesi i a la ciutat, comptarà amb unes instal·lacions dotades perfectament com a Casa d’Exercicis, o d’espiritualitat, i revifarà l’activitat de l’Acadèmia a més a més de ser la casa de la Mare de Déu on, sota l’advocació de Verge Blanca de l’Acadèmia, hi serà la imatge de la Patrona de Lleida.

 La fe d’un poble crea una tradició que l’alimenta i li dóna sentit, permetent-li tenir criteris concrets per viure i identificar-se com a tal davant dels altres. Mai, però, s’ha de ser esclau de res, tampoc de la tradició, encara que tots coincidirem en que és del tot il·lús el fet d’abandonar allò que donà sentit profund als nostres majors i que ells ens transmeteren com un tresor, un element de riquesa del tot important per les seves vides, el qual constitueix un suport molt vàlid per tal de concretar la nostra existència, la vida de fe en aquest cas concret. D’aquesta manera ens hem de situar davant la necessitat de transmetre, nosaltres també, a les generacions futures, la realitat de fe en Déu que es va fer home per amor, i l’estima per la nostra patrona, la seva mare.

 Sr. Bisbe, estem convençudes que la nova etapa de l’Acadèmia Mariana amb la Casa de l’Església i la Casa d’Exercicis aportarà molt de fruit a la vida de la nostra comunitat i de la ciutat sencera. La base d’aquesta certesa la trobem en la seguretat de que la Mare de Déu, la Verge Blanca, no abandonarà mai la tasca d’atansar la gent al seu fill. Al mateix temps, volem fer-li arribar el nostre grat per la cura amb la que han elaborat el projecte i el recolzament de l’associació en el seu desenvolupament.

 Lleida, 7 de març de 2004, festa-trobada de les Blanques.