De tots és sabut que el 14 M té com una màgia especial pels polítics i, també, un encant particular per la ciutadania en general.  El 14 M és el dia de la Democràcia i per a la Democràcia. Aquest dia hem d’anar a votar. És un  dia en que tots els ciutadans  electors som políticament actius.  Després, per un temps, serem gent que té la paraula però no el vot. El 14 M tenim paraula i vot. Per això cal no desaprofitar l’avinentesa i saber fer sentir la nostra paraula mitjançant el vot. Un vot crític, es a dir, pensat i meditat, el més acuradament possible ajustat a la veritat i a la justícia, servidor del bé comú, reflex fidel de la pròpia consciència. Per al catòlic imbuït de l’esperit de l’Evangeli atent a l’ensenyament sociomoral de l’Església, sempre promotora de la dignitat humana de la persona i de la llibertat en la pau i la solidaritat, votar és també un exercici de caritat.

 Davant la importància i serietat del vot, els bisbes, atents a les necessitats sociopolítiques, morals i econòmiques, de la gent, seguidors de la vida al carrer i a casa, amb voluntat d’acompanyar el caminar de tots pels camins de la justícia i de la pau, mirant el bé comú han publicat una nota invitant la ciutadania a votar el 14 M, perquè  votar és un dret i un deure. Un dret personal que té transcendència pública amb serioses repercussions socials. Per això demanen que el vot sigui fruit d’una acurada reflexió i donen unes pistes per ajudar a fer-se una consciència objectiva per emetre el vot. Vol ser, també, una paraula serena que, en mig de la crispació, il·lumini, amb bon seny, el cor i la ment a l’hora de discernir el vot.

 Al ja de per sí difícil exercici del vot, si afegeix  la rutina i el cansament quan les votacions són massa seguides i el desencís o escarment que de vegades suposa la manipulació i ús del vot per part dels partits  poden induir a l’abstenció. A més, quan cap programa de partit acompleix les esperances que hom té, ni s’ajusten plenament amb l’ideal evangèlic, ni tan sols amb l’ideal racional d’un ordre social cabdalment just, els bisbes conclouen que cal fer un esforç i optar pel bé possible. Cal lluitar contra el virus de l’abstenció i fer prevaler el sentit de la responsabilitat política que com a ciutadans, moralment, ens obliga i més els que ens professem cristians.

 Hem de saber a qui donem el vot, ens cal estar atents, diuen els bisbes, al mode com resoldran certes qüestions aquells a qui farà  confiança el nostre vot. Les qüestions que s’han de tenir en compte, segons els bisbes, son: 

 1- La tutela efectiva del dret a la vida de cada  ésser humà des de la seva concepció fins a la mort.

 2- El recolzament,  clar i decidit,  a la família, fonamentada en la unió indissoluble de vida i amor d’una dona i d’un home, és a dir, en el vertader matrimoni. En una legislació civil que no distorcioni vertadera identitat de la família i del matrimoni, ans que enforteixi i afavoreixi la seva estabilitat i la seva convivència harmònica. 

 3- El foment de la qualitat educativa en tots els centres d’ensenyament i la garantia efectiva del dret dels pares a escollir l’educació que volen per als seus fills.

 4- Polítiques socials i econòmiques respectuoses i promotores de la dignitat de les persones; amb especial atenció als més desafavorits, com els immigrants, els vells i els malalts.

 5- Solucions als reptes de convivència en el món actual portats per la recerca sincera de la pau i fonamentada en el respecte al dret, nacional i internacional, i el conseqüent rebuig    incondicional del terrorisme, així com la comprensió i solidaritat entre les cultures i els pobles.

 El 14 M, optant pel bé possible, col·laborem amb el vot a la consolidació de la Democràcia. Superant tot esperit partidista, servim al bé comú. Obrim camins de futur.