Cohèlet o Eclesiastès  és un dels llibres que configuren l’Antic Testament que amb el Nou Testament constitueix la Bíblia, llibre de les sagrades escriptures. Llibre savi ple d’una  saviesa que obre el cor a la veritat de Déu i il·lumina el caminar dels homes a la terra per sendes de bé  i d’esperança, que ens fa conèixer Déu i els  homes amb una mirada nova.

 Qohèlet capítol 3,1-8   és un dels textos de la Bíblia que més ens enfronta amb la temporalitat de la vida que té un termini, llarg o curt, essent l’home l’únic vivent que en té consciència. Perquè aprenguem a ser mestres dels temps, senyors de la vida, Qohèlet 3, ens diu que hi ha un temps per a tot, un moment per a cada cosa .Potser si la gent coneguéssim més el que diu aquest text  patiríem menys d’estrès i la convivència entre  tots fora més justa i solidaria, autentica i en pau, preferiríem la qualitat a la quantitat, el compartir a la competitivitat. 

 Saber fer bon ús del temps és, per l’home d’avui, una assignatura pendent. Afanós  del posseir i tenir, el temps és l’enemic numero 1 de l’home que veu com les agulles del rellotge caminen sense mai parar. Caminar de  les agulles que ens diu que el temps passa, sí, però que en ve un altre, per això no podem perdre el d’avui si volem fer nostre el de demà. 

 Ens falta temps, ens queixem de vegades. No, temps no ens en falta, el que ocorre és que no sabem fer-ne un bon ús. El temps és el millor aliat que tenim, no ens deixa mai i ens porta de la mà pels camins de la vida fins el llindar de l’eternitat.

 Hi ha un temps per a tot, a les nostres mans està que sigui sempre per a bé. I perquè el temps no és compra, se’ns regala, n’hem de donar gràcies. Segons la dita popular el temps és or. Jo diria molt més, el temps és Gràcia.