El passat curs es tancà amb la preocupació d’un seguit de temes, presagi de la polèmica amb que, probablement, s’iniciarà el nou any escolar.

 Les noves necessitats derivades de l’atenció a la diversitat de l’alumnat, l’increment horari de l’àrea de llengua castellana en detriment d’altres àrees, l’aplicació dels decrets que despleguen la Llei de Qualitat, el creixement de la immigració a l’interior de les aules, el nou calendari escolar... són alguns dels temes que marcaran l’inici d'aquest nou curs.

 Darrerament hem vist com el debat es focalitzava al voltant de la modificació del pes que l’Àrea de Religió tindrà arran l’aplicació de la Llei de Qualitat.

 En escassos deu anys l’Àrea de Religió ha passat de ser matèria obligatòria i avaluable per a tothom, a matèria de lliure elecció en conjunt amb la d’Ètica, ambdues avaluables, per a acabar esdevenint matèria optativa al costat d’una gran varietat d’alternatives avaluables però no computables a l’hora de calcular els promitjos de les notes de l’alumne.

 La Llei de Qualitat, introdueix una doble modificació en aquesta assignatura: 

 En primer lloc canvia la concepció de l’assignatura de Religió convertint-la en àrea de Societat, Cultura i Religió amb dues modalitats entre les que l’alumne haurà d’elegir lliurement. Una modalitat d’aquesta Àrea enfocarà els continguts curriculars des de l’òptica de la Religió catòlica o altres, segons el cas, i l’altra des d’una visió no confessional.

 En segon lloc la nota que l’alumne obtingui en aquesta àrea computarà a efectes de la nota mitja, no de sol·licitud de beques i ajuts. I això perquè la Llei entén que aquesta nova àrea s’emmarca en l’àmbit del saber religiós, com succeeix en moltes universitats europees i contribueix a la formació integral de l’alumnat.

 Aquest nou marc no és tan novedós, es limita a recollir elements assolits en etapes anteriors.  

 D’una banda ara es modifica la concepció de l’Àrea de Religió ( això sí és nou respecte a etapes anteriors ) el que comporta una nova denominació: Societat, Cultura i Religió, títol un xic rimbombant, encara que amb precedents en èpoques passades. D’altra es pretén mantenir l’opcionalitat i la neutralitat. I finalment es vol garantir que el saber religiós sigui un saber treballat metòdicament per tot l’alumnat, de manera que pugui conèixer aquells elements que el permetran interpretar els codis de la cultura occidental europea.

 La plasmació d’aquestes intencions s’ha regit pel criteri del possibilisme. És i serà, per tant, controvertida i deixa per al debat successiu qüestions fonamentals que afecten als drets de les persones i de les institucions. N’enumero alguna.

 Segons l’Alt Tribunal, la neutralitat de l’Escola és compatible amb el dret d’elecció dels pares i amb la llibertat religiosa, però, tota vegada que cursar la nova Àrea serà obligatori per a tots, això no pot ser vist com una obligació que força la llibertat ?.  Com conjugar el dret que la llei reconeix a algunes Institucions de proposar continguts curriculars, que l’Administració incorpora posteriorment al sistema educatiu, amb l’autonomia de Administració Educativa en la definició dels continguts curriculars i en els criteris d’assignació de professorat?

 A banda d’aquest rerafons, en el que haurem de seguir entrant, crec que és cert que el saber religiós és una altra manifestació de la capacitat humana de coneixement. 

 S’expressa a través d’una simbologia i d’unes accions que impregnen la història de la societat i de la seva cultura i es troba en la rel del dret, l’art, la filosofia i la cultura de la nostra societat. Sense una atenció adequada a aquest saber es corre el risc de perdre aquells referents que permeten entendre i interpretar les manifestacions i les conductes col·lectives de la nostra societat que configuren la nostra identitat.

 Tot i que la nova Àrea de Societat, Cultura i Religió no és neutra, caldrà fer un gran esforç d’objectivitat i de sensibilitat pedagògica per tal d’evitar sectarismes estèrils, dogmatismes inútils, prejudicis absurds i politització oportunista i així garantir tant l’educació global del nostre alumnat com la llibertat religiosa.