Acabades les vacances, posats en el brogit del nou curs a l’escola i al treball, recuperada la normalitat en la vida familiar i personal,  és l’hora de preparar-se per treure el major fruit possible de la vida,  de saber estar alerta per totes les coses que vinguin. El foc i  les calors ens han donat un estiu més que calent. Esperem que ara, a la tardor, les coses vagin millor i no hàgim de sofrir cap cobriment de cor per un cop de calentor política. Que de nou estem en etapa electoral i ja se sap: un vot, bé val una febrada.

 Madrid i Marbella, amb altres històries, han posat sobre la taula el transfuguisme. Per cert, que Lleida d’això també en sap. L’afer dels trànsfugues és com  mercadejar, n’hi ha un que es ven  i un altre que compra. Certament,  tots dos mereixen  blasme  polític per conducta política èticament irregular.  És  un punt negre en el fer dels partits. Les matemàtiques no són la vara per mesurar la rectitud o bondat, la justícia i la veritat dels pactes.

 A les portes de la campanya electoral, amb l’experiència d’altres convocatòries recents -les municipals de primavera- demano als polítics seny i cordura, paraules intel·ligibles i netes de tot egoisme i atac de bocamoll. La política es senyora molt coqueta que ensenya les seves gràcies però sense deixar-se seduir. Sedueix però no és seduïda. La política és un art,  els polítics els artistes  però no els únics.  La ciutadania, el públic, també hi participa. Som primers actors quan votem.

 Val a dir però, que no tot en política és tèrbol ni tots els polítics gent sota sospita. La majoria dels polítics són bons, gent bona que està  en la política per convenciment de servei al be comú. A tots ells els felicito i dono gràcies. Vers ells tenim un deure de respecte i d’acompanyament  en la seva tasca perquè no se sentin sols, sinó recolzats pels seus conciutadans, comparteixin o no el color polític. Entre tots els hem d’ajudar a mantenir-se en el camí bo de la bona política.    

 De vegades demanem als polítics un esforç sobrehumà com si la política fos una  obra de titans. La política és cosa d’homes i a tall d’homes que, perquè està a l’abast de tots, no demana altra exigència que una recta i capaç intel·ligència i una consciència honesta. Honestedat de consciència que obliga a tots. Cal tenir molt present  que ningú pot deixar de banda la política ni els polítics. Ningú no pot renunciar a ser ciutadà, font i origen dels drets i deures  del conviure  en societat,  garantia del bé comú.

 L’Església, mare i mestra de la Humanitat sempre ha tingut un gran respecte pels gestors de la cosa pública, la política, i sempre ha demanat als seus fidels que complissin amb els deures polítics i ha demanat i defensat la llibertat de vot  respectant el pluralisme de partits. Ningú pot emparar-se en la creença religiosa per eludir la responsabilitat política. Una NOTA DOCTRINAL, sobre algunes qüestions relatives al compromís i la conducta dels catòlics en la vida política, de la Congregació per la doctrina de la fe, de data 24 de novembre 2002, és molt il·luminadora al respecte. 

 Fer de la política un bé i fer bé la política és cosa de tots.