Sota el títol “Església a Europa” el Papa Joan Pau II ha publicat un document que vol ser la proposta pastoral de l’Església per l’Europa del futur. Europa de demà que troba avui el fonament en les arrels cristianes que l’han portada fins allò que és, una comunitat de pobles i nacions amb un entrellat religiós que l’obre a l’esperança d’un  millor demà. Una Europa que és més que una convenció de nacions per raons polítiques i econòmiques, una Europa amb un potencial espiritual i cultural capaç de desvetllar i de nodrir la set de vida interior dels ciutadans europeus i de més enllà. El document és fruit dels treballs i reflexió, d’un ampli diàleg i seriosa pregària dels bisbes europeus que es van reunir en Sínode l’any 1999.  

A  l’”Església a Europa”  li passa, com a molts documents de la Santa Seu, sempre  interessants, però que queden lluny de l’abast de la gent. De vegades, el moment de la publicació no és la millor oportunitat. Aquest ha estat fet públic el 24 de juny a les portes de les vacances. La redacció, habitualment carregosa, es fa de difícil comprensió per la gent poc habituada a l’estil curial. A més que els interessos immediats del carrer discorren per altres camins. 

El Papa, volent compartir  amb l’”Església a Europa” els fruits  de la II Assemblea Especial per Europa del Sínode dels Bisbes, pren com guia en la redacció d’aquest document, el llibre de l’Apocalipsi  “ revelació profètica” –diu el Papa-,  que desvetlla a la comunitat creient el sentit amagat i profund dels esdeveniments. 

Una introducció, sis capítols i la conclusió estructuren el document que va dirigit als bisbes, als capellans i diaques, als consagrats i consagrades i a tots els fidels laics, sobre Jesucrist viu en la seva Església i font d’esperança per Europa. Que això vol ser el document, un crit i una invitació a l’esperança en aquest moment de construcció i afirmació d’Europa. Esperança de la que és portador Jesucrist com ens ensenya el primer capítol. Esperança que feta Evangeli ha estat confiada a l’Església, missió en la qual tenen un paper irrenunciable i insubstituïble els laics, en el que la dona té una aportació especifica al servei de l’Evangeli de l’esperança,  diu el segon capítol.

Fidelitat a l’anunci de l’Evangeli de l’esperança demana el tercer capítol. Per la qual cosa exigeix una formació en una fe madura. “L’anunci de l’Evangeli de l’esperança comporta que es promogui el pas d’una fe sustentada en costums socials a una fe personal i madura, il·luminada i convençuda”. La fe que hom demana al cristià d’avui ha de ser capaç d’enfrontar-se críticament a la cultura actual, incidint eficaçment en els àmbits socials y econòmics, culturals i polítics. Construint una cultura cristiana capaç d’evangelitzar la cultura més ampla en la que vivim. Per això necessita d’evangelitzadors creïbles.  L’evangelització de la cultura, diu el Papa, ha de mostrar també que avui, en aquesta Europa, és possible viure en plenitud  l’Evangeli com itinerari que dóna sentit a l’existència. Per això –continua el document-  la pastoral ha d’imprimir una mentalitat cristiana a la vida ordinària: família, escola, comunicació social en el món de la cultura del treball i de l’economia, de la política, del temps de lleure, de la salut i de la malaltia. Pren especial relleu l’educació dels joves en la fe. Presta particular atenció al multiforme món dels mitjans de comunicació social. Afirma que l’Evangeli és el llibre per l’Europa d’avui i de sempre.

Dedica a la Litúrgia el quart capítol que és una invitació a celebrar l’Evangeli de l’esperança. L’Església és una comunitat orant que celebra el sentit del misteri, en la litúrgia. El capítol cinquè que invita l’Església a ser Servidora de l’Evangeli de l’esperança, presenta la caritat i la justícia com una exigència i fruit natural de la missió de l’Església. La caritat que es rep i es dóna és l’experiència de la qual neix l’esperança. L’Església ha de donar nova esperança als homes. Ha de proposar, amb fidelitat, la veritat sobre el matrimoni i la família. Servint l’Evangeli de la vida. Ha de construir una ciutat digna de l’home, inspirant-se en la Doctrina Social de l’Església. Fent opció per la cultura de l’acollida davant el fenomen de la immigració.

 Finalment, el capítol sisè obre horitzons al futur de l’Europa i el compromís de servei de l’Església presentant l’Evangeli de l’esperança per una nova Europa. Compta que el Ressuscitat està sempre amb nosaltres. Parla de la vocació espiritual d’Europa, promotora de valors universals compromesa en la promoció de la solidaritat i la pau en el món, donant a conèixer el nou rostre d’Europa fruit de la intercol·laboració de totes les institucions europees, podent donar l’Església catòlica una contribució singular.

 Per acabar, renova la invitació a l’esperança i demana a Europa “torna a retrobar-te. Sigues tu mateixa. Descobreix els teus orígens, Reviu les teves arrels” I com un crit a la confiança, invita a l’esperança.  El Papa diu a Europa, als europeus:

No tinguis por. L’Evangeli no està contra tu, sinó a favor teu. 

Tinguis  confiança.  A l’Evangeli, que és Jesús, trobaràs l’esperança ferma i duradora a la que aspires. 

Tinguis seguretat. L’Evangeli de l’esperança no defrauda. 

En la conclusió, una mirada i una pregària a la Verge Maria,  Mare de l’esperança, posen a les seves mans tota la nova Europa. Fer la nova Europa és tasca de tots, de la que no estem exclosos els cristians.