El document que acaba de sortir de la Santa Seu, CONSIDERACIONES ACERCA DE LOS PROYECTOS  DE RECONOCIMIENTO LEGAL DE LAS UNIONES ENTRE PERSONAS HOMOSEXUALES, com quasi tots els que procedeixen d’aquest origen, és rebut amb prevenció, i fàcilment és distorsionat. 

En general no es llegeixen sencers, només pel damunt, o bé el títol. I ja hi ha un judici previ fet sobre qualsevol matèria que ve de l’Església, i sobre certs temes encara més.

Jo lamento la incapacitat de pensar i reflexionar a fons que  la nostra cultura ens ha quasi imposat . La notícia breu, la multitud de notícies, de flaxos, d’imatges, de sorolls, ens incapaciten cada cop més per a pensar, estudiar, reflexionar, posar-nos davant la consciència, davant la responsabilitat que tenim tantes persones.

El tema, tots ho sabem, és un tema que s’ha anat tornant candent, com un tema transcendent, empleant paraules grosses, per tractar-lo. Drets humans, drets legals, equiparació al matrimoni, o millor, una classe més de matrimoni.

El tema de la relació entre homosexuals ha passat als legisladors, als jutges, etc. Com diu el document s’han pres diferents mesures legislatives, des de menys a més.

Però el document va al fons, a l’arrel del tema. Primer, la distinció entre tendència i exercici de la homosexualitat. Segon, la distinció entre particular i públic, legal, amb tota la força de la llei, que com diu el document transforma la concepció de la societat en un punt tant fonamental com el del matrimoni i la família, transformant la mentalitat social. Perquè la multitud passa de la legalitat a la moralitat, equiparant-les, amb una gran facilitat.

El document es fonamenta en el concepte natural de matrimoni i família, perquè ningú no pugui dir que els no creients no tenen perquè preocupar-se de quelcom que no va amb ells. La natura humana afecta a tot ser humà. I aquest és un tema filosòfic abans que cristià, que també ho és, i fonamental.