Joan XXIII, el Papa bo, va entendre molt bé quin era el problema de la humanitat que, en el seu temps i encara avui quaranta anys després, parla de guerra per fer la pau. Allunyant-se dels camins de l’entesa entre els pobles, el progrés i el desenvolupament busquen més la confrontació que no pas el diàleg.  La cursa d’armaments i l’amenaça de les armes de destrucció massiva, el terrorisme i la violència generalitzada no són el camí per a una pau sostenible. 

Morir de gana en un món amb excedents alimentaris és d’una ironia macabra, però morir sense papers, morir sense existir, en una societat burocràticament, súper  paperitzada, encara que informatitzada, és fins i tot perdre el dret a ser plorat i a no ser  acollit ni per la mort.

Recordar els 40 anys de la Pacem in terris, Pau a la terra, del beat Joan XXIII, més que fer memòria d’una encíclica és reviure en el nostre cor i en la nostra ment una ensenyança que va més enllà del temp perquè la pau és d’avui, d’ahir i de sempre. Perquè la justícia, la veritat, la llibertat i l’amor (el perdó) són els quatre pilars per la pau, en el cor per aprendre a ser bo, en la ment per ser il·luminada per l’esperança que porta al diàleg d’amics i d’enemics que, trencant barreres, arriben a estrènyer les mans. Si ens donem les mans, no hi ha lloc per les armes. Si parlem amb paraules de concòrdia, no hi ha lloc pel menyspreu  ni la desqualificació, no hi caben els insults. Polítics  i ciutadans tenen, tenim,  moltes coses a aprendre. Cal repassar la lliçó de la Pau a la terra.  

De vegades es parla dels efectes col·laterals de la guerra com per justificar mals no volguts  directament. Tant de bo poguéssim parlar dels efectes col·laterals de la pau exaltant, amb la normalitat del qui viu cada dia, els fruits de la justícia en la llibertat i la veritat, en l’harmonia que el diàleg posa en la convivència diària.

No solament en raó del sol de justícia que ens cau cada dia, sinó també per les tensions polítiques i socials, se’ns promet un estiu més que calent. Esperem no cremar-nos i seguir sent treballadors de la pau. Una alenada d’aire fresc no ens farà mal.