El Facebook del Bisbat de LleidaEl Twitter del Bisbat de LleidaEl Google Plus del Bisbat de LleidaEl RSS del Bisbat de Lleida

Beatificacions

27/08/2013

El P. Silveri de Sant Lluís Gonzaga havia passat una infantesa difícil, però amb constància i decisió va tenir una bona formació i va fer-se religiós. Una vida llarga, amb serveis de tota mena en diferents llocs. Home pràctic i treballador, va ser un també un bon missioner a terres de Cuba.

26/08/2013

Va ocupar el càrrec de prefecte d'interns en diversos col·legis on va estar, ocupació que li quadrava de forma admirable. Manifestava en aquest càrrec una gran prudència i un enorme respecte cap als alumnes, fins i tot cap als menys disciplinats. A tots ells els tractava amb amabilitat. Aconseguia tot el que desitjava dels seus alumnes, emprant per a això la prudència i la raó, però tenint sempre comprensió amb ells i amagant els seus defectes humans.

24/08/2013

Va néixer a Aguilar de Segarra. Va assistir al monestir de Sant Ramón. En totes les comunitats era molt útil, fent manteniment de la casa, ajudant en el camp, però el seu era la cuina, escrupolosament observant i un apòstol en el seu epistolari. Era a El Olivar i va ser sorprès per una patrulla de milicians, als quals va haver de fer el sopar. Va presenciar el saqueig, la profanació del temple i el cementiri. Al matí següent el van afusellar.

22/08/2013

Com a professor, es va distingir per atendre amb docilitat les observacions que li feien sobre la manera de dirigir una classe i l'interès a posar-les en pràctica. Se sentia animat per un ardent desig i ànsia de catequitzar als nens i joves.

27/08/2013

Els testimoniatges que d'ell tenim ens parlen que «emprava la seva peculiar habilitat per a una infinitat de menesters en la comunitat i en el col·legi; per exemple, a Lucena va ser operador de cinema: realitzava aquest i altres menesters amb dedicació i cura. Per on va passar, va deixar record de persona seriosa i convençuda de la seva vocació religiosa».

25/08/2013

El P. Francesc de l’Assumpció va morir màrtir quan feia tan sols quatre mesos que era capellà. Va morir juntament amb el seu germà Pau, capellà de la diòcesi d’Urgell. És un testimoni jove i valent d’entrega a Crist i de fidelitat a l’Evangeli.

24/08/2013

A Toledo, on romandrà fins a la seva mort. Tampoc va tenir excessiva satisfacció en la seva nova labor docent, però no es desesperà per això. En comptes de desanimar-se, es dedicà a enfortir més i més la seva vida interior. A totes aquestes adversitats s'afegien les que provenien de la situació política en contra de l'Església i de les congregacions religioses. Els contratemps no arruïnaven la seva tenacitat; més aviat, ho enfortien en la seva vocació i li ajudaven a posar la seva confiança en Déu. Aquestes disposicions d'ànim són les que va mantenir en el moment decisiu del lliurament de la seva vida,

22/08/2013

L'èxit en la vida no tenia importància pel germà Javier Benito ni desitjava triomfar al món; més aviat aspirava a lliurar-se completament a la voluntat de Déu, la qual cosa manifesta la grandesa i la rectitud de la seva ànima. Per això, potser va merèixer ser màrtir de la seva fe. Pel senzill fet de ser religiós, va ser assassinat a Toledo el 23 d'agost de 1936.

Pàgines