Notícies sobre les beatificacions

Els màrtirs, encara avui, ens parlen: Elías Garet Ventejo (H. José Ceferino)

L'ofici del seu pare -forner- i la malaltia de la seva mare van ser les causes que Elías amb prou feines pogués gaudir de l'amor dels seus progenitors en la seva infància. Però va tenir la fortuna d'estudiar a l'escola marista de Centelles en la qual va compensar les deficiències de l'educació familiar.

Català

Els ‘curetas de Monzón’ al web oficial de la beatificació del màrtirs

La Conferencia Episcopal Española, a través del web oficial dedicat a la beatificació dels 522 màrtirs que seran beatificats el pròxim 13 d'octubre a Tarragona, entre els quals hi ha gairebé un centenar vinculat a la diòcesi de Lleida, ha dedicat un vídeo a Josep Nadal i i José Jordán, els ‘curetas de Monzón’, sobre la figura dels quals parla mossèn Josep Ramon Ezquerra, coordinador de les causes dels màrtirs del Bisbat de Lleida.

Català

Els màrtirs, encara avui, ens parlen: Joseph Sobraqués Glory (H. Luis Damián)

De nacionalitat francesa. Tot en ell irradiava innocència: el seu posat, els seus modals, les seves paraules... Els seus companys diuen d'ell que hi havia alguna cosa especial en el seu semblant que inspirava alhora respecte i simpatia de quants el tractaven. Els seus alumnes se sentien atrets per la seva bondat i pocs es resistien als seus bons consells i exemples. Va ser un excel·lent educador, un gran catequista i un fervent apòstol.

Català

Els màrtirs, encara avui, ens parlen: El pare Francisco Gargallo Gascón

Va néixer a Castellote, Terol. Va ser liturgista format a Roma, postulador de les causes dels sants, procurador i secretari general. Acabat el seu període romà, va treballar de valent a la seva província, com a gran missioner a Puerto Rico, rector del col·legi mercedari de Lleida i superior del El Olivar. Virtuós, gran organitzador, prudent i equànime, era model per a tots els religiosos. Va morir perdonant als assassins i cantant l'Et Deum a l'uníson amb el pare Manuel Sancho, el 7 d'agost de 1936.

Català

Els màrtirs, encara avui, ens parlen: Amancio Noriega Núñez (H. Félix Amancio)

En començar la persecució religiosa a Espanya, comentaven els germans els temibles esdeveniments d'aquells dies i alguns se sentien inquiets per l'avenir. El veritable tremp del germà Félix Amancio va quedar reflectit en aquesta frase que ell va pronunciar: «No cal passar pena; si ens maten, morirem màrtirs i, amb les nostres vides repararem plenament, d'una vegada, per tots els nostres pecats».

Català

Els màrtirs, encara avui, ens parlen: Fra Pedro Armengol Esteban Hernández

Va néixer a Híjar, Terol. Va ingressar als vint anys a El Olivar. Era observant, humil, obedient, treballador, amant de les coses de la comunitat i jovial. Contagiava alegria a quants el tractaven. Va estar quaranta-cinc anys al capdavant de l'explotació agrícola d'El Olivar; sent de la seva responsabilitat les cavalleries, els vins, els criats i les plantacions de llavors. Però, sobretot destacà com a bon religiós, observant i devot. Va ser dels últims a abandonar El Olivar, el 5 d'agost.

Català

Els màrtirs, encara avui, ens parlen: Luis Iglesias Bañuelos (H. Abdón)

Els testimoniatges que d'ell tenim ens parlen que «emprava la seva peculiar habilitat per a una infinitat de menesters en la comunitat i en el col·legi; per exemple, a Lucena va ser operador de cinema: realitzava aquest i altres menesters amb dedicació i cura. Per on va passar, va deixar record de persona seriosa i convençuda de la seva vocació religiosa».

Català

Pàgines