El Facebook del Bisbat de LleidaEl Twitter del Bisbat de LleidaEl Google Plus del Bisbat de LleidaEl RSS del Bisbat de Lleida

Beatificacions

20/08/2013

A les visites que feia als familiars, aquests se sentien edificats pel fervor i la perfecció que posava en els exercicis de devoció i totes les oracions, així com en l'austeritat amb què corresponia als obsequis dels seus pares i germans.

17/08/2013

En ser detingut amb els seus germans de comunitat, no només no va fer valer la seva condició de francès per obtenir la llibertat sinó que, a qui la hi oferia, li va dir: “De cap manera, he viscut sempre amb els meus germans i amb ells vull morir”. Aquesta va ser la seva última voluntat i el seu exprés desig.

17/08/2013

Per espai d'un any, es preparà en el camp professional a Sant Andrés de Palomar (Barcelona). Allí es va declarar una epidèmia de verola; el germà Jorge Luis es va contagiar i la malaltia li va deixar unes seqüeles que ell sempre va suportar amb gran sentit de l'humor.

15/08/2013

Va néixer a Andorra, Teruel. Va estudiar a Roma. Va ser provincial i general de la Mercè. Va recalar després a Lleida. Quan anava pel carrer deien: aquí va el frare sant. En sobrevenir la Guerra civil estava al seu poble natal.

19/08/2013

Va néixer a Xixona. Era d'una personalitat prodigiosa. Frare proper, jovial, humil, polit, entranyable, nascut per ser amic, per fer amics. Va ser formador, superior i provincial. Va educar en la bondat, va governar des de la proximitat. Va predicar molt i bé, fins a tres sermons diaris. Es va amagar a casa de mossèn Terraza. El 25 de juliol van irrompre a la seva habitació cinc milicians que, pistola en mà, li van preguntar si era sacerdot. El pare Tomás va respondre rotundament: “Sí, i provincial dels Mercedaris”; davant la qual cosa ells van exclamar: "Ah! així que capellà i frare? Doncs no hem perdut el viatge”. Ho van matar en arribar a l'escalinata de la catedral de Lleida.

17/08/2013

A Lleida va ser formador, rector i comendador. Més pare que superior, sabia canalitzar la vida comunitària, comunicava optimisme, imprimia a les celebracions culturals esplendor i profunditat. Els seus grans amors van ser l'Eucaristia i la nostra Mare. A la presó va mostrar una enorme enteresa, obstinat a mantenir l'ànim dels condemnats amb jovialidad i humor, fins al comiat: Adéu, germans, fins a l'eternitat!. Quan va caure en les tàpies del cementiri, estava cridant Visqui Crist!

16/08/2013

El G. Bartomeu de la Passió va ser un religiós senzill i exemplar. Va formar part de la primera comunitat del Santuari de Santa Teresina de Lleida i va treballar personalment en la construcció del convent i l’església. Detingut quan buscava refugi, no va amagar la seva condició i va morir màrtir.

14/08/2013

En una casa com la de les Avellanes amb gairebé dos centenars de persones mai faltaven treballs ni reparacions que realitzar: una teulada que refer per evitar les goteres, envans i parets que aixecar, etc. El germà Andrés sempre estava disposat a treballar a refer els desperfectes existents a la casa i finca. Gens li era difícil, tot per fer grata l'estança dels habitants d'aquesta casa.

Pàgines