Notícies sobre les beatificacions

Els màrtirs, encara avui, ens parlen: Florencio Pérez Moral. (H. Evencio)

Va ocupar el càrrec de prefecte d'interns en diversos col·legis on va estar, ocupació que li quadrava de forma admirable. Manifestava en aquest càrrec una gran prudència i un enorme respecte cap als alumnes, fins i tot cap als menys disciplinats. A tots ells els tractava amb amabilitat. Aconseguia tot el que desitjava dels seus alumnes, emprant per a això la prudència i la raó, però tenint sempre comprensió amb ells i amagant els seus defectes humans.

Català

Els màrtirs, encara avui, ens parlen: Fra Jaime Codina Casellas

Va néixer a Aguilar de Segarra. Va assistir al monestir de Sant Ramón. En totes les comunitats era molt útil, fent manteniment de la casa, ajudant en el camp, però el seu era la cuina, escrupolosament observant i un apòstol en el seu epistolari. Era a El Olivar i va ser sorprès per una patrulla de milicians, als quals va haver de fer el sopar. Va presenciar el saqueig, la profanació del temple i el cementiri. Al matí següent el van afusellar.

Català

Els màrtirs, encara avui, ens parlen: Emiliano Busto Pérez (H. Anacleto Luís)

A Toledo, on romandrà fins a la seva mort. Tampoc va tenir excessiva satisfacció en la seva nova labor docent, però no es desesperà per això. En comptes de desanimar-se, es dedicà a enfortir més i més la seva vida interior. A totes aquestes adversitats s'afegien les que provenien de la situació política en contra de l'Església i de les congregacions religioses. Els contratemps no arruïnaven la seva tenacitat; més aviat, ho enfortien en la seva vocació i li ajudaven a posar la seva confiança en Déu. Aquestes disposicions d'ànim són les que va mantenir en el moment decisiu del lliurament de la seva vida,

Català

Els màrtirs, encara avui, ens parlen: Jerónimo Alonso Fernández (H. Javier Benito)

L'èxit en la vida no tenia importància pel germà Javier Benito ni desitjava triomfar al món; més aviat aspirava a lliurar-se completament a la voluntat de Déu, la qual cosa manifesta la grandesa i la rectitud de la seva ànima. Per això, potser va merèixer ser màrtir de la seva fe. Pel senzill fet de ser religiós, va ser assassinat a Toledo el 23 d'agost de 1936.

Català

Els màrtirs, encara avui, ens parlen: El pare Tomás Carbonell Miquel

Va néixer a Xixona. Era d'una personalitat prodigiosa. Frare proper, jovial, humil, polit, entranyable, nascut per ser amic, per fer amics. Va ser formador, superior i provincial. Va educar en la bondat, va governar des de la proximitat. Va predicar molt i bé, fins a tres sermons diaris. Es va amagar a casa de mossèn Terraza. El 25 de juliol van irrompre a la seva habitació cinc milicians que, pistola en mà, li van preguntar si era sacerdot. El pare Tomás va respondre rotundament: “Sí, i provincial dels Mercedaris”; davant la qual cosa ells van exclamar: "Ah! així que capellà i frare? Doncs no hem perdut el viatge”. Ho van matar en arribar a l'escalinata de la catedral de Lleida.

Català

Els màrtirs, encara avui, ens parlen: Félix-Célestin Gombert Olympe (H. Juan María)

En ser detingut amb els seus germans de comunitat, no només no va fer valer la seva condició de francès per obtenir la llibertat sinó que, a qui la hi oferia, li va dir: “De cap manera, he viscut sempre amb els meus germans i amb ells vull morir”. Aquesta va ser la seva última voluntat i el seu exprés desig.

Català

Els màrtirs, encara avui, ens parlen: El pare Tomas Campo Marín

A Lleida va ser formador, rector i comendador. Més pare que superior, sabia canalitzar la vida comunitària, comunicava optimisme, imprimia a les celebracions culturals esplendor i profunditat. Els seus grans amors van ser l'Eucaristia i la nostra Mare. A la presó va mostrar una enorme enteresa, obstinat a mantenir l'ànim dels condemnats amb jovialidad i humor, fins al comiat: Adéu, germans, fins a l'eternitat!. Quan va caure en les tàpies del cementiri, estava cridant Visqui Crist!

Català

Pàgines