Diversos
Lloc de naixement: 
Lleida
Anys naixement-defunció: 
1930 a 2008
Martir / Beat / Sant
Data de la mort: 
22/05/2008

Tot resant un Parenostre, he rebut la notícia de la mort de Mn. Màrius Rodrigo Molí. Parenostre, que m’ha reconfortat en el dolor per la mort de l’amic i company capellà, al temps que li agraïa la donació que havia fet de la seva vida al servei de la causa de l’home en l’Església i per l’Evangeli. I el presentava davant el Pare Déu, en comunió d’Església de cel i terra.

 Mn. Màrius ha mort a Lleida, a la matinada del 22 de maig de 2008, confortat amb els sants sagraments i la benedicció apostòlica.

 Mn. Màrius, lleidatà de soca i arrel, va néixer a Lleida l’1 d'agost de 1930; tenia per tant 77 anys en el moment de la mort, i 54 de capellà, havent estat ordenat sacerdot, a Roma, el 19 de març de 1954. A la Gregoriana de Roma cursà la teologia, obtenint el grau de llicenciat.

Ecònom de Santa Maria Magdalena de Lleida, delegat episcopal de Cursets de Cristiandat, consiliari del consell diocesà d’Homes d’Acció Catòlica, consiliari del centre de l’Associació Catòlica Nacional de Propagandistes, inspector diocesà d’ensenyança mitja, delegat episcopal de Càritas diocesana, vocal de la comissió diocesana d’assumptes ecumènics, secretari de la secció de litúrgia de la comissió diocesana, vicari episcopal de pastoral, vicari general del bisbat, capellà del col·legi de l’Ensenyança, director adjunt i més tard director de la confraria de la Mare de Déu de Montserrat, canonge lectoral de la Catedral de Lleida, rector del Seminari diocesà, membre del col·legi de consultors, Degà del Capítol Catedral. I, per sobre de tot, era... “Mn. Mario”.

Però el que importa és que, darrera tots aquest càrrecs, hi havia un home que els donava vida, perquè, ferm en la fe, servia com a capellà l’Església de Déu. Home de confiança del Bisbe Ramon Malla, fou l’inspirador del despertar de la diòcesi a l’ensenyament del Concili Vaticà II i conseqüent posta en pràctica. Ell, amb un grup de capellans i laics entusiastes del Vaticà II, afavoriren la renovació promoguda per aquest Concili. La setmana de pastoral resta encara ferma en la memòria dels més grans. És el moment del pas de la concepció més aviat jeràrquica de l’Església a la concepció de l’Església Poble de Déu; emergeixen els conceptes de comunió i missió, de corresponsabilitat. És el moment de la reforma litúrgica.  Membre del Concili Provincial Tarraconense, va destacar per les seves intervencions sobre els seminaris. Van ser temps molt delicats, que Mn. Màrius, vicari de pastoral i vicari general, va saber conduir per bons camins, no mancats de dificultats. Tasca que encara avui s’està completant.

 La seva personalitat, que podem dir gegantina, ha crescut i molt els darrers temps, reclòs a casa seva i després a la Casa Sacerdotal. Immobilitzat al llit, cec i amb altres discapacitats, es va fer més notòria per la conformitat i decisió amb què va acceptar la malaltia.

Amb la mort de Mn. Màrius es tanca un capítol important de la Història del Bisbat de Lleida, que donarà feina als estudiosos del fet pastoral.

Mn. Màrius, el Senyor et premiï la fidelitat amb què l’has servit aquí a la terra. Amb la Moreneta puja cap al Cel. Gràcies, i en i amb l’Església dic: Crec en la vida eterna.

I un gràcies especial a les religioses del Pilar, de la casa Sacerdotal de Lleida, per com l’han acompanyat tot el temps que ha estat allí malalt i l’atenció amb què n’han tingut cura.

Mn. Màrius, s’ha acomplert la teva voluntat: Déu ha acollit la teva pregària demanant la mort, que, més que un demanar, era un oferiment a Déu per anar al cel.

Mn. Jaume Montaña


Funeral per Mn. Màrius Rodrigo a la Catedral de Lleida 

El matí del 23 de maig, la Catedral Nova de Lleida va acollir la missa d’exèquies de Mn. Marius Rodrigo Molí. Nombrosos fidels van assistir al darrer comiat a Mn. Mario, com era conegut a Lleida, omplint gairebé la pràctica totalitat dels bancs de la Catedral. En els primers seients se situaren els seus  germans i demés familiars. La ciutat de Lleida hi fou representada oficialment pel seu alcalde Àngel Ros, acompanyat pel qui fou també alcalde i exconseller Antoni Siurana.

La Missa de funeral fou presidida pel bisbe administrador apostòlic Xavier Salinas, el capítol catedral i un bon nombre  de preveres i religiosos diocesans i altres de les diòcesis germanes de Solsona, Tortosa o Barbastro-Monzón. Amb el bisbe Salinas concelebrà el bisbe emèrit Ramon Malla, que en el seu llarg pontificat tingué a Mn. Mario com vicari episcopal de Pastoral, vicari general i degà del Capítol Catedral; a més a més de rector del Seminari, en la seva darrera etapa. El mateix bisbe emèrit feu l’homilia, amb paraules de record per “Mn. Mario” i d’acció de gràcies a Déu per haver tingut prop d’ell a un prevere de grans qualitats humanes i espirituals. Mons. Malla al fer-ne memòria emocionada, digué d’ell que havia estat: “...un home de diàleg, que sabia escoltar a tothom i un sacerdot que va viure tota la seva vida unit a Jesucrist, procurant ser-ne una imatge viva de Crist enmig de la nostra societat. Que el seu exemple ens sigui un estímul”, digué Mons. Malla.

Finalitzada la celebració i abans del darrer comiat a les seves despulles que feu el bisbe Xavier Salinas, el secretari general del bisbat Mn. Daniel Turmo donà lectura a una carta del bisbe emèrit Francesc Xavier Ciuraneta, que des de la Palma d’Ebre va voler unir-se espiritualment a la celebració de comiat a Mn. Mario. Tanmateix i com es costum en les exèquies pels preveres, es donà lectura a l’evocació biogràfica de Mn. Mario.

El bisbe Xavier Salinas, abans de la benedicció final, va voler palesar el seu sentiment amb paraules d’agraïment tant als sacerdots concelebrants com als fidels, per haver volgut manifestar amb la pregària el seu condol per la mort de Mn. Mario i alhora d’esperança, donat gràcies per “una vida lliurada al servei de l’Església” digué el bisbe Salinas. Tanmateix convidà a tots a “no perdre la memòria d’aquest estimat sacerdot lleidatà”.

Les despulles van ser acompanyades fins la porta de la Catedral pel degà del capítol Mn. Josep A. Ginestà i pel capitular Mn. Jesús Tarragona. Abans d’acomiadar-les, tots dos varen retirar de damunt del fèretre l’estola i la casulla, així com ells Sants Evangelis, que ells mateixos li havien col·locat a l’iniciar la Missa exequial, com a símbol del ministeri sacerdotal de Mn. Mario aquí a la terra.