Diversos
Lloc de naixement: 
Xàtiva _ Valencia
Episcopat Lleida
Anys inicial-final del mandat com a bisbe de Lleida: 
1461-1510

Lluís Joan de Milà va ser el segon cardenal de Lleida amb el títol dels Quatre Sants Coronats, d’una església de Roma. 

Nat a Xàtiva (País Valencià) fill de Joan de Milà i de Caterina de Borja, germana gran de Calixt III. Canonge i prepòsit de València, vicari papal i governador de Bolonya, bisbe de Segorb (1455).

Al 1456 fou cardenal legat papal a Bolònia i de l’exarcat de Ravenna. Nomenat bisbe de Lleida per Pau II l’any 1461, si bé no hi anà fins l’any 1464, a partir del qual sovintejà la seva estada amb llargues absències. En va prendre possessió mitjançant el procurador Joan d’Alcanyís. Tingué Vicenç Trilles com a bisbe auxiliar. El 1464 va fer el jurament acostumat de custodiar les constitucions de l’església lleidatana.

Féu publicar el ritual i missal diocesà i celebrà un sínode Diocesà. Com a legat papal va intervenir en les negociacions entre Joan II i el seu fill, Carles de Viana. Procurà la reconciliació entre els partidaris de tots dos bàndols. La guerra entre pare i fill fou desoladora per a les terres lleidatanes. El monestir de Santa Maria de Vallverd, Tragó de Noguera, conegué la seva desaparició. El de Santa Maria de Cèrvoles va patir el mateix fi.

En el seu temps s’incendià la sagristia de la Seu de Lleida, fet que es considerà com una catàstrofe. El 1477 els franciscans de Lleida tenien permís del vicari general per a què edifiquessin un nou convent, però els franciscans ho van negar. Aquest convent era d’una singular contradicció: el que de nit es feia, al matí següent s’havia de destruir. La seva ubicació final va ser a la Placeta de Sant Francesc –actualment la parròquia de Sant Pere-. 

L’any 1494 se celebrà a Aspa un sínode diocesà propter pestem, però a petició del capítol catedralici es traslladà a Alfés. Establí l’ordre en que s’havia d’anar a les processons: clergat secular, clergat regular, fidels, associacions, confraries... 

Gairebé mai el bisbe Lluís Joan va residir a Lleida, ho feia a Albaida, el seu poble nadiu. Per a la celebració dels pontificals i d’altres festes hi havia a Lleida un bisbe franciscà, Vicenç Trilles bisbe de Hierapolis, que li feia de bisbe auxiliar. Suposem que aquest consagrà el santuari de la Mare de Déu de Butsènit, l’any 1495. 

Com que sempre estava a fora del bisbat, els canonges mitjançant el comte de Ribagorça, Joan d’Aragó, li van segrestar les rendes que cobrava del bisbat.

Durant el seu episcopat, l’any 1510, començà la llarga sèrie d’episodis del latifundi Montagut; nebot del Papa Calixte III. Finalment renuncià a la mitra i es retirà a les seves propietats de la vall d’Albaida on hi morí i fou sepultat al convent de Santa Anna O.P.

Mn. Ramiro Viola González