Diversos
Lloc de naixement: 
Santa Marguerida _ Mallorca
Episcopat Lleida
Anys inicial-final del mandat com a bisbe de Lleida: 
1449-1459

 Mallorquí, nat a Santa Marguerida; estudià a l’Estudi General de Lleida. Essent doctor i canonge a Mallorca va ingressar a l’orde dels trinitaris, al convent del Sant Esperit.

 Doctor en teologia i catedràtic de l’Estudi General de Lleida, definidor general (1429) i visitador de l’orde trinitari de l’Illa de Britània i d’Irlanda i, posteriorment, també d’Espanya i d’Itàlia. Teòleg consultor de Pius II (li deia el Príncep dels teòlegs), aquest el nomenà bisbe de Messina (1448) i cardenal (1449). Preceptor a Nàpols dels fills d’Alfons V, escriví el tractat De educationem principum. Alfons V el presentà per a bisbe de Messina, a l’Illa de Sicília.

 Nomenat bisbe de Lleida (continuava essent conegut com el bisbe de Messina) l’any 1449, sense obligació de residència, tingué com a vicari general Manuel de Montsuar.

 Mentre es feia l’escrutini d’elecció, l’escrutador va dir que corresponia al Papa el nomenament del bisbe de Lleida, ja que una part del capítol lleidatà havia elegit Jordi Bardají, bisbe de Tarassona. El Papa ja havia traslladat a Lleida el cardenal de Messina: Antoni Cerdà fou bisbe de Lleida. Prengué possessió per Pere Pelegrí, abat del monestir de Sant Joan de les Abadesses i en fou el vicari general. 

 El rei Alfons V va donar el regium exequatur, l’any 1449, des de Nàpols.

 Instituí la prebenda teologal, impulsà la devoció al Sant Drap, acordà fer les representacions de la Passió al claustre i no al presbiteri de la catedral i esperonà les obres de reconstrucció de l’hospital de Santa Maria. 

 Nicolau V el va fer cardenal amb el títol de Sant Crisògon, església romana, a la via del Trastevere que, actualment, encara tenen els trinitaris. Al bisbe Cerdà li agradava que a Roma i a fora de Roma li diguessin el cardenal de Lleida.

 Obtingué del Papa Nicolau V que, a Lleida, ningú podria ser canonge de la seu si no era de família noble, doctor o nascut a la ciutat de Lleida. Fou un destacat lul·lista.

 Morí a Roma i fou sepultat a la basílica de Sant Pere.

 Mn. Ramiro Viola González