Informació patrimonial:

 

La podríem datar a mitjan del segle XVIII, època d'un augment econòmic i demogràfic. Temple dedicat a Sant Martí, amb tres naus. La central de tres trams de volta amb llunetes. Les laterals presenten un trifori i tres capelles per banda. Presbiteri cobert amb una cúpula sostinguda per petxines, amb una llanterna que es veu des de l'exterior. Al costat del presbiteri hi ha una petita sala que actualment està condicionada com a capella, en la qual es troba un interessant quadre de la Mare de Déu de Gràcia. El campanar és una torre adossada a la façana de base quadrangular, i un segon cos octogonal.

Font: Informació extreta de L'informatiu del Bisbat de Lleida editat entre el 2001 i 2008

 

De l'antiga església romànica, molt modificada, eixamplada amb afegits posterior cimbori, porxo, naus i capelles laterals, només resten, sobre columnes, dos capitells florals, que ja no han de sostenir l'arquivolta perquè ha desaparegut. L'exterior de l'església era de carreus de pedra arrebossats. La coberta, igual que tot el poble, és de teula àrab, excepte la del campanar que és de lloses de pissarra i està xapitellat en la part superior. Actualment, és un edifici deformat quecompren diversos estils a partir del romànic.

 

Costums i tradicions:

 

Quaresma

Durant els quaranta dies de la Quaresma, quan el dia apuntava, hi havia un grup de cantaires que passava pel poble a fer «la desperta». La gent es despertava amb els cants, que tenien lloc per tots els carrers, i llevant-se tot seguit hom feia via vers l'església, on tenia lloc el rés del rosari. En sortir del rosari, la casa que havia «pastat» (hom es feia el pa a casa, i d'això se'n deia pastar) el dia anterior, donava coca per a tota la quitalla que havia anat al rosari i que havia fet la desperta». «Aquesta coca ja era feta expressament, i les cases, en pastar, ja sabien que l'havien de fer. Així, fent una foguera a la plaça, s'ho menjaven tots en sortir».

 

L'olivera del Diumenge de Rams
 
Aquesta tradició de posar olivera beneïda, al picaporta de les cases el Diumenge de Rams, ens ha arribat fins als nostres dies. La gent ho fa amb la seguretat que així resta guardada aquella casa de qualsevol mal.
 
 
Treure la Quaresma
 
Antigament, al terme dels oficis del Dissabte Sant al matí, sortia el rector amb els escolanets voltant el poble i beneïnt, una a una, totes les cases de la població. El capellà duia en un recipient sal molla, que tirava, amb una cullera, a la porta o la llinda de les cases (és el símbol de la pintada, amb la sang de l'anyell pasqual, dels israelites a Egipte. Es el pas. La Pasqua...), i un cop fet això els de la casa solien donar-li ous. Per això també era conegut aquest acte com el «sal i ous». No obstant aquí d'aquest fet se'n deia: «Treure la Quaresma». 
 
 
La Setmana Santa
 
Per Setmana Santa tothom feia festa. El Dijous Sant no es podia fer res, ni els llits. Aquest dia tothom anava a missa, ja que hi havia la creença que si aquest dia no s'anava a missa, les bruixes trucaven a la porta d'aquell qui no hi anava. I que, si durant lany algun dia anava de viatge o a Lleida amb l'animal, els sortirien les bruixes. Aquest és el motiu, també, pel qual hom posava olivera beneïda el Diumenge de Rams al picaporta, perquè no truquessin les bruixes en aquella casa. Com que Dijous i Divendres Sant no es podia fer res, per a més seguretat, el Dissabte de Glòria s'anava a buscar aigua beneïda a l'església, on es beneïa durant la missa per a tot el poble, i s'espargia tota la casa per tal de fer marxar els mals esperits.
 
 
Pasqua i les camarelles
 
Un cop passada la Setmana Santa, i tota la llarga Quaresma, el dia de Pasqua al matí, la joia esclatava per tot el poble. La «desperta» que s'havia fet durant tota la Quaresma amb cants de tristesa eren, avui, canviats per cants d'alegria. De bon matí les «camarelles» solcaven l'aire de Llesp, pujant vers l'infinit del cel, omplint de joia i festa aquesta gran diada.
 
 
Nadal
 
Nadal ha estat una festa molt familiar i molt intensament viscuda en aquests pobles de muntanya, potser perquè fins ara els pastors tenien un protagonisme especial (homes de cor senzill) en aquest esdeveniment i a la terra alta hi ha hagut molt bestiar i molt pastor. Per això hem de dir que aquí dalt el Nadal ha estat diferent. Una de les coses que destaquen del Nadal de Llesp, més que fer explicacions de com íntimament se celebrava aquest dia, és el fet de destacar, i donar-ne la lletra, d'una nadala pròpia.

 

Contacte
Telèfon: 
973 690 012
Adreça: 

25526 LLESP (Lleida)

Adscripció
Equip pastoral
Barriada i Població
Llesp
Diversos
Habitants: 
76