Els principis de la parròquia
El quinze de gener de 1977 neix la parròquia de Sant Ignasi de Loiola, es celebra això en la cripta de Santa Maria de Gardeny. Presideix la missa el Sr. Bisbe Ramon Malla. Concelebren mossèn Josep Juvillà i els preveres de la nova comunitat cristiana: el P. Joan Canet, rector, i el P.Salvador Margarit, vicari. Amb tot, no serà fins a les vigílies de la festivitat de Sant Ignasi de Loiola, el 30 juliol de 1978, que es podrà celebrar la primera eucaristia en casa pròpia. Encara faltava instal·lar les portes, potser això seria quelcom significant de cara a la futura vocació comunitària d'obertura a la realitat, i als nous signes del temps.
La parròquia va existir més d'un any abans de tenir els seus locals. Ràpidament, es va passar a l'acció, l'Esperit empenyia amb il·lusió als seus fundadors. El despatx parroquial es feia a l'antiga congregació mariana de l'avinguda de Madrid. Les primeres misses per tal d'anar creant ambient, a l'església de la Sang. Els primers sagraments del territori parroquial, a la cripta de Santa Maria de Gardeny. Les eucaristies, que voldrien despertar l'esperit comunitari més compromès, als dissabtes, a una aula del col·legi Montserrat dels germans maristes (sempre atents, amb la bona disposició del director, el germà Mariano, i amb la companyia entranyable del germà Hurtado). La primera assemblea comunitària també es va fer al col·legi Montserrat, en el seu saló d'actes. De l'assemblea brollarien els bons ànims per a la formació, és així que aviat començarien les catequesis d'adults, i aviat també la dels infants. Tot això es feia a casa de l'un i de l'altre, així, per exemple, les primeres catequesis dels nens i nenes de primera comunió: els infants anaven a les llars de les mares catequistes. L'Esperit de Déu anava teixint una nova i lluminosa esperança. Reunions, planificació, més reunions, maldecaps per les obres que s'anaven fent; comunicació dels avenços a la gent del territori a través de cartes informatives que es posaven a les bústies de les cases, etc. Tot es feia amb il·lusió i empenta apostòlica. Era l'esperit fundacional convertit en energia creativa, això donaria el seu fruit.