El Museu de Lleida acull fins el 29 d’abril l’exposició "Imatges per creure. Catòlics i protestants a Europa i Catalunya, segles XVI-XVIII" que consta de 140 gravats, 8 facsímils, 22 obres dels fons...

del Museu de Lleida (que inclouen escultura, pintura, orfebreria, arts decoratives, tèxtil i llibres) i 6 objectes més cedits per la Biblioteca del Seminari, l’Arxiu Capitular de Lleida i l’Arxiu Diocesà de Lleida. És una producció del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) i el Museu de Lleida, i compta amb la col·laboració de la Col·lecció Gelonch Viladegut.

En una Europa sacsejada per les guerres de religió i les rivalitats d’índole confessional, catòlics i protestants van esdevenir dos cultures religioses que semblaven pràcticament irreconciliables, i la irrupció de la impremta va facilitar la ràpida propagació, tant de les tesis protestants com de les de la reacció catòlica. La imatge, i especialment el gravat, esdevingué una formidable eina propagandística gràcies a la multiplicitat que aportava la seva reproducció mecànica.

El gruix de l’exposició el constitueix el conjunt de gravats de la Col·lecció Gelonch Viladegut, entre els quals hi ha obres d’artistes tan reconeguts com Rembrandt, Durer, Ribera o Goya i dels quals destaca, a més, el cicle dedicat a la Bíblia gravada. El Museu de Lleida hi aporta elements de contrast, que mostren el que no aconsegueix mostrar el gravat. Amb la irrupció de la impremta, els gravats van esdevenir la manera econòmica de transmetre els conceptes dels canvis del moment, utilitzats tant per protestants com per catòlics. Els vint-i-dos objectes dels fons del museu que s’hi exposen palesen que aquesta transmissió d’idees i missatges no només es fa a través del gravat. Famílies benestants, la monarquia i l’Església utilitzaven altres formats artístics: tapissos, imatgeria i retaules, orfebreria, a més de llibres. De les obres del Museu de Lleida cal destacar dos tapissos pertanyents a la col·lecció provinent de la Seu Vella; tres reliquiaris; dos planxes acolorides i dos obres que habitualment es mostren a les sales d’exposició permanent, un relleu de Sant Anastasi i la Mare de Déu nena.

L’exposició aborda un tema que el Museu de Lleida no ha tractat mai, com és el del context històric, cultural i social de l’època barroca. Una part important de la col·lecció del museu és d’aquest període i amb aquesta mostra l’emmarquem en un context nacional i internacional.