Ja han passat 20 dies des que vaig tornar de Polònia per participar a les Jornades Mundials de la Joventut (JMJ) i, en escriure aquestes línies, encara m'emociono pensant en els moments viscuts.

La nostra aventura va començar el passat 20 de juliol, quan la meva amiga Àngels i jo vam agafar aquell vol amb destinació Varsòvia, juntament amb un grup de 24 joves de la delegació de Solsona. La nostra primera parada va ser Sandomierz, una petita ciutat al sud de Polònia. Vam gaudir de cinc intensos dies. Hi va haver moments de pregària, de visitar els llocs més emblemàtics de la zona, de jocs i balls... Però sobretot, moments per poder compartir la nostra fe amb els voluntaris i les persones que ens van acollir. Ens vam allotjar en cases de famílies que ens van obrir les portes i ens van oferir el millor que tenien. Els polonesos són gent molt hospitalària.

El nostre proper destí va ser Częstochowa on vam visitar el Santuari de Jasna Góra i vam celebrar una missa amb els altres espanyols que havien acudit a la JMJ. L'endemà vam anar a Auschwitz, el camp de concentració Nazi on als anys 40 van torturar i van matar a tantes persones. Va ser un dia dur.

Dimecres, amb l'arribada del Papa Francesc, van començar els actes oficials de la JMJ. Tots els espanyols érem a Bochnia i als seus voltants. Cada dia havíem d'agafar un tren per desplaçar-nos fins a Cracòvia. La ciutat estava plena de pelegrins vinguts de tots els racons del món, que acudien als diferents actes que se celebraven a la localitat. Malgrat la multitud de persones i les cues, l'ambient que es vivia era festiu i alegre.

El Papa Francesc va estar brillant i proper a tots els seus discursos. Ens animava a no ser joves de sofà, a posar-nos les sabates per caminar per camins mai somiats, a deixar la nostra empremta a la vida que marqui la història. Ens deia que cada un de nosaltres era important per a Déu i que comptava amb nosaltres pel que érem, no pel que teníem.

La JMJ va acabar amb la vigília de Pregària a Camp de Misericòrdia i la missa d'enviament, on el Papa ens va animar a emportar-nos l’experiència viscuda aquests dies i compartir-la amb el nostre entorn. Allà vaig comprendre la duresa del que això significava: Que fàcil havia estat viure la fe amb joves que m’entenen i que difícil era portar aquesta fe al nostre dia a dia ja que ens consideren persones estranyes!

L’últim dia el vam compartir amb el grup de Solsona. Cada un vam viure aquests dies d'una manera diferent, però tots vam tenir moments molt especials on ens vam sentir molt a prop de Déu. Amb el que vam coincidir tots és que havia estat una injecció de moral. Ens vam adonar que encara que de vegades ens ho sembli, no estem sols, som molts els joves cristians repartits pel món, i Jesús sempre ens acompanya.

Una de les coses que més em va sorprendre de la JMJ és que joves que venim de tots els països, cultures i que parlem diferents llengües, arribem a connectar tan aviat i a entendre'ns tan bé. Em va fer pensar amb la Pentecosta. Això passava perquè hi havia una força que ens unia més que les nostres diferències, i aquesta era la nostra fe i l'amor a Déu. Tots érem germans.

Un altre dels moments més impressionants que vaig viure va ser la Vetlla de Pregària, on milions de joves romanien en silenci resant a un mateix Déu.

Moltes emocions, molts sentiments difícils de plasmar en un full en blanc. I és que una JMJ no es pot explicar amb paraules, s'ha de viure!

Mercedes Sancho.