El delegat de Litúrgia i Espiritualitat del Bisbat de Lleida, Mn. Gerard Soler, ens explica en la seva col•laboració setmanal de la secció Litúrgia Viva com vol Déu que resem.

Podeu seguir el text tot seguit o descarregar-lo del document adjunt.

DIUMENGE XXX durant l’any (B)

(Diumenge del cec de Jericó)

Els  Salms que  l’Església  resa (1)

b) Resar tal com Déu vol

          Sant Pau ens adverteix que només l'Esperit sap resar tal com Déu vol (Rm 8,26-27). I així, el Pare per mitjà de l'Esperit "suggereix" les paraules que vol escoltar de nosaltres, són les "nostres paraules". Hi ha moltes oracions que trobem en el poble hebreu i cristià que tenen la seva inspiració en els Salms: himnes, anàfores...

c) El sortir de nosaltres mateixos, l'ékstasis

          És la sortida de nosaltres mateixos, del propi pecat, de la pròpia impotència, de la desesperació, de l'autosuficiència, per la Força de l'Esperit Sant.

          Acceptar, per la Força de l'Esperit Sant, que Déu obri la nostra boca (Sl 50,17; efatà, Mc 7,34). I per la mateixa força (Jn 14,17) tornar a entrar en nosaltres mateixos amb Déu, ser realment nosaltres, però amb el cor transformat per baptisme i la confirmació.

          Després de sortir a l'encontre de Déu que ja s'ha trobat amb nosaltres i ens espera sempre (Sl 79,4.8.15.20). I comunicar amb tots els germans de la comunitat cristiana i del món que viuen les nostres mateixes situacions, amb el Pare de Jesucrist nostre Senyor. I participar en la història del món, dels homes, de la creació, de la redempció, de la transformació, de la divinització per pura gràcia gratuïta de Déu, en el temps i l'espai.

          L'escriptura coneix tots dos camins: de l'home redimit al Déu vivent, "Feliç l'home..." (Sl 1,1), "Lloeu Déu..." (Sl 150,1); i del Déu vivent a nosaltres: "Al principi existia el qui és la Paraula..." (Jn 1,1), "El qui és la Paraula s'ha fet home..., i hem contemplat la seva glòria" (Jn 1,14).

d) El text dels LXX

          És el text dels Salms que sempre ha estat resat per l'Església, i per les Esglésies separades. L'Església dels segles I-II optà pel "cànon bíblic alexandrí" en lloc del "cànon bíblic palestinenc". Al Missal i a la Litúrgia de les Hores s'utilitza la numeració grega dels LXX; a algunes Bíblies es fa anar la segona numeració i, entre parèntesi, la primera.

                    Litúrgia (LXX)                Hebrea

                    1-8                                  1-8

                    9                                      9-10

                    10-112                             11-113

                    113,1-8                            114

                    114 i 115                         116,1-9 i 116.10-19

                    116-145                           117-146

                    146                                  147,1-11

                    147                                  147,12-20

                    148-150                           1148-150     

 

Mn. Gerard Soler

Litúrgia viva. Litúrgia de les Hores, 25-10-15