La Catedral Nova de Lleida celebra aquests dies 14 i 15 d’agost els actes en honor de la seva patrona, la Solemnitat de la Mare de Déu, amb l’exposició de la imatge de la Dormició de Maria i, l’endemà, amb la celebració dels oficis religiosos. Aquesta és una tradició que té els seus orígens en l'Edat Mitjana.

El dia 14 i durant tot el dia del dissabte, la imatge romandrà al creuer de la nau central del temple. A les 6 de la tarda, se celebrarà la missa vespertina.

L'endemà, a les 10 del matí, s’iniciarà la Festa de l’Assumpció amb una missa. A les 12 del migdia, continuarà amb la celebració de l’eucaristia, i tot seguit es procedirà a la processó per l’interior del temple, finalitzant amb el cant de la Salve Regina. La missa de les 6 de la tarda posarà fi als actes en honor de la patrona de Catedral.

Per trobar l’origen d’aquesta tradició, caldria remuntar-nos al segle XIV. Des de llavors, la llitera de la Mare de Déu adormida s’exposa als fidels la vigília del 15 d’agost. Hi ha la creença popular que diu que la Mare de Déu no va morir, sinó que es va adormir, d’aquí aquesta representació.

Els orígens d'aquesta tradició cal cercar-los fa més de 500 anys, tal com ens ho explica l'historiador Jordi Curcó en l'article que reproduïm tot seguit i que podeu descarregar-lo del document adjunt.

La Mare de Déu de la Llitera, patrona de la Catedral Nova de Lleida, 518 anys de tradició

Fa quatre anys que a l’arribar la festa de la Mare de Déu del 15 d’agost no feia memòria escrita d’una molt antiga tradició lleidatana conservada sense interrupció durant 518 anys, que no és poca cosa! Ho faig enguany, convençut com estic de la necessitat peremptòria que tenim de donar a conèixer i explicar aquestes nostres tradicions populars i religioses, per tal d’estimar-les i evitar el risc o la intenció de no pocs per a que desapareguin i encara més, que siguin embolcallades per l’oblit o la indiferència.

Posem doncs en valor el fet que avui, diada de la Mare de Déu d’Agost, la que els lleidatans anomenem Catedral Nova per diferenciar-la de la Seu Vella, celebra avui la festa de la seva titular, l’Assumpció de la Mare de Déu, com també ho fou i ho és encara de l’antiga Catedral.

Ho fa com és tradició amb l’exposició pública i solemne de l’anomenada popularment “Verge del Llit” o de “Mare de Déu de la Llitera”, que serà col·locada durant tota la diada al bell mig del creuer, als peus de les grades de l’altar major, per tal de rebre la visita de molts lleidatans que acudiran al temple per venerar-la i contemplar-la, en el misteri de la seva Assumpció en cos i ànima als Cel.

A les 12 en punt del migdia, se celebrarà una Missa solemne i tot seguit tindrà lloc per l’interior de les naus catedralícies la Processó de la Dormició de la Mare de Déu. Cal anar-hi, cal viure-ho i ser-hi.

Aquesta tradició amb més de cinc segles d’existència ininterrompuda, s’inicià el 1497, quan l’escultor Blai executà la primera “Verge de la Llitera” (l’actual del 1960, és obra del recentment desaparegut escultor lleidatà fill de Torrefarrera, Jaume Perelló), per a la seva exposició pública el dia de la seva festa a la Seu Vella i la posterior Processó de la Dormició de la Mare de Déu pels carrers de la ciutat, portada per sis homes vestits d’apòstols.

L’any 1498 la processó era ja molt solemne, alhora que es completà amb la representació del Misteri de l’Assumpció, que s’escenificava en l’interior de la Seu Vella per a passar posteriorment al claustre. Era aquest “Misteri” de Lleida” molt semblant al conegut “Misteri d’Elx” i encara més antic que aquest darrer, amb un alt contingut poètic i musical, així com una bona expressió escènica i plàstica.

La Processó de la Verge de la Llitera o de la Dormició de la Mare de Déu, no va deixar de fer-se mai fins l’any 1931. En algunes ocasions tingué fins i tot caràcter de rogativa pública per motius de sequera o plagues, com fou la del 1885, quan Lleida patí una greu epidèmia de còlera. En la postguerra tornà a recuperar-se, però ja no va sortir més al carrer, aixoplugant-se a l’interior de la Catedral, quan al finalitzar l’oficiatura coral del Capítol, que en dita solemnitat tenia lloc a partir de les 5 de la tarda, canonges i beneficiats acompanyaven la Verge de la Llitera en discreta i solemne processó voltant les naus catedralícies. Així succeí fins a finals dels anys 80, quan malauradament deixà de celebrar-se. Tot i aquest estroncament, l’any 2006 amb motiu del 225 aniversari de la consagració de la Catedral Nova i de la restauració del cadafal de la Verge de la Llitera que feu el restaurador José Antonio Ferrer; es pensà en recupera-la. Dit i fet, la Processó de la Dormició de la Mare de Déu després de vint anys, tornà a voltar les naus catedralícies amb una nombrosa concurrència de fidels. Això si, es passà al migdia, com a colofó a la Missa de la Mare de Déu.

També enguany tornarà a fer-se la Processó de la Dormició amb el cadafal de la Mare de Déu de la Llitera, que seguint la tradició tornarà també a ser exposada i venerada pels lleidatans que sentim i gaudim amb les nostres tradicions.

Davant la nostra Mare de Déu Assumpta al Cel, prou podríem recordar els versos del capella i poeta Bonaventura Pelegrí Torné, Lleida (1879-1937), que cantà a la Mare de Déu d’Agost, la del Llit o de la llitera, la de Lleida:

La tarda és calda,

no es mou un bri

ni de marina,

ni de garbí.

Nostra Madona

dormida jeu

a la Llitera

de nostra Seu.

Jordi Curcó

Historiador de la Cultura Popular i Tradicional