Les dades aportades per una investigació duta a terme per Càritas a 30 províncies de tot Espanya, basada en 917 entrevistes a persones acompanyades per Càritas revelen l'existència de múltiples vulneracions de drets laborals i d'explotació en els sectors del temporerisme agrícola, l'hostaleria i els llocs de treball de la llar.

L'informe, que s'ha presentat avui a Lleida sota el títol "Vulneracions de drets laborals en el sector agrícola, l'hostaleria i les ocupacions de la llar", confirma una situació que Càritas coneixia a través del treball diari amb aquestes persones.

L’informe ha estat presentat avui a Lleida per Hilde Daems, experta de l’equip de Inclusió de Càritas Espanyola.

Vulneracions constatades

La investigació s'ha centrat en avaluar les vulneracions dels drets dels treballadors en aspectes concrets, com són les condicions econòmiques, el temps de descans i tracte laboral, i les possibles violacions de tipus penal. Algunes de les situacions constatades són, per exemple, que el 30% cobra menys del salari que li corresponia legalment; el 25% realitza hores extres sense remuneració; i el 50% dels temporers cobren tot o part del salari en diner "negre".

Especialment preocupants són les vulneracions relacionades amb el Codi Penal:

• Una de cada 20 persones ha rebut amenaces. En el sector agrícola el percentatge és un 13%.

 • Un 4% va veure retinguda la seva documentació. En el sector agrícola, el 12%.

• Un 12% reconeix haver rebut un tracte humiliant, que en el sector agrícola es dispara al 22,5%. Com assenyala Hilde Daems, "s'ha normalitzat la vulneració dels drets laborals en aquests tres sectors.

Les persones que treballen en aquests sectors es troben desprotegides i no se senten `legitimades' per accedir a l'Estat de dret". De fet, les persones entrevistades reconeixen que "si treballes en un d'aquests tres sectors ja et pots esperar que no et pagaran les hores extres, tens un salari inferior al legal i una part el reps en ‘negre'. Un de cada quatre entrevistats manifesta que en aquests treballs es vulnerava la legalitat i que n'eren conscients. Només el 5% ha denunciat aquestes situacions, mentre que gairebé un 70% no ho fa per por de perdre la feina o perquè creuen que la denúncia no serveix per a res.

Tot i aquests dèficits, un 35% dels treballadors en hostaleria i ocupacions de la llar diuen estar molt satisfetes amb la seva trajectòria laboral (entre un 9 i 10), que augmenta a un 70% quan es declaren bastant o molt satisfetes (de 6 a 10). En el sector agrícola, però, aquestes xifres es limiten, respectivament, al 12% i al 45%. 

La situació administrativa irregular dels treballadors suposa un factor afegit de risc a l'hora de patir la vulneració dels seus drets laborals. No obstant això, l'informe indica que les persones que treballen en els sectors analitzats pateixen vulneració dels seus drets laborals independentment de la situació administrativa en què es trobin.

Tracta de persones i pèrdua de drets

Una situació greu és que no s'identifiquin ni, per tant, puguin perseguir, aquelles vulneracions laborals i altres fets que poden ser constitutius de delictes penals.

En aquest sentit, l'experta de Càritas va alertar que "darrere del 22% de vulneracions greus de naturalesa penal que es constaten en el sector agrícola hi ha possibles situacions de tràfic amb fins d'explotació laboral o treball forçós". A més, "en no ser identificades com a víctimes d'un delicte que suposa una vulneració greu dels drets humans, ens impedeix poder oferir protecció, assistència, persecució i compensació d'aquests delictes".

La vulneració de drets laborals afecta totes les facetes de la vida d'aquestes persones: sense possibilitat de disposar de temps lliure, no tenen capacitat per a qualsevol tipus de conciliació personal i familiar; amb elevades taxes de temporalitat i irregularitat salarial, està abocades a la inestabilitat i la precarietat; i la seva activitat dins de l'economia irregular, els restringeix l'accés a drets i prestacions.

Aquesta pèrdua de drets provoca indefensió, fins al punt que les persones no siguin conscients d'aquesta explotació i arribin a normalitzar, pensant que és un "pas necessari" per aconseguir un treball millor o que "és el preu per viure i treballar en aquest país ".

Per a Càritas aquesta "normalització" de la vulneració de drets en aquests tres sectors suposa el fracàs de l'Estat per assegurar la protecció de les persones treballadores i la garantia dels seus drets.

Propostes per eradicar aquestes situacions

Al costat dels resultats de la investigació, s'han presentat un seguit de propostes per abordar les situacions detectades. En l'àmbit legislatiu, Càritas urgeix a:

1) Ratificar per part d'Espanya el "Conveni sobre les treballadores i els treballadors domèstics de 2011", en virtut del qual s'exigeix ​​als països que adeqüin les seves legislacions perquè aquest sector tingui garantits tots els drets laborals i prestacions socials.

2) Realitzar, sense dilacions, els canvis legislatius necessaris per incloure plenament als empleats i empleades de la llar en el règim general de la Seguretat Social, i, en conseqüència, tinguin dret a totes les prestacions reconegudes a la resta de treballadors. I promoure la plena equiparació legislativa dels seus drets amb la resta de treballadors.

En relació amb el sector agrícola, es proposa:

- Posar en marxa les mesures que contempla el Protocol Vinculant P029 relatiu al Conveni sobre el treball forçós, que va entrar en vigor a Espanya el passat 20 de setembre. Al nostre país no està tipificat com a delicte autònom el treball forçós, tampoc l'esclavitud, ni la servitud, segons la definició del Conveni contra el Treball Forçós de 1930. Per a això, caldria modificar el Codi Penal per tipificar de manera autònoma el treball forçós, l'esclavitud i la servitud, diferenciant de l'explotació laboral.

- Revisar la disparitat en els convenis provincials que regulin el sector i que no ajuda a que les persones temporeres coneguin els seus drets i puguin conèixer-los. Cal una reflexió seriosa amb tots els agents per revisar aquesta disparitat, posar mínims més justos i per assegurar que es compleix almenys el que s'estableix legalment. És fonamental el paper de la Inspecció de Treball.

Així mateix i amb relació als tres sectors, l'actual Llei d'Estrangeria impedeix l'ingrés al mercat laboral de les persones estrangeres en situació administrativa irregular, el que els aboca a "l'ocupació submergida" -sense contracte-, amb tota mena d'abusos i vulneracions .

D'altra banda, la dificultat en la renovació de les autoritzacions de treball fa que un nombre significatiu de persones estrangeres caiguin en situació d'irregularitat sobrevinguda, sent llançades de nou a l'economia submergida i havent de començar de zero per tornar a la regularitat, amb els costos que implica tant per al treballador com per a l'empresari. A més, la normativa d'estrangeria preveu un règim sancionador molt rígid que provoca dificultat en la mobilitat territorial i funcional, i que treballar en el mercat submergit es consideri una infracció greu pel treballador i molt greu per l'ocupador, de manera que aquesta activitat es torna més oculta i font de major vulnerabilitat.

Càritas incideix, per això, en la necessitat d'evitar la irregularitat sobrevinguda, flexibilitzant el sistema de renovació de les autoritzacions de residència i treball, i desvinculant aquest permís amb el territori o l'activitat que la persona pugui desenvolupar. Això contribuiria a reduir la borsa d'ocupació submergida i facilitaria que els ocupadors acudissin a la contractació regular, a més de permetre que els treballadors poguessin accedir a formació i recerca de feina sense caure en la vulnerabilitat i l'exclusió.

Finalment, seria positiu replantejar l'accés a autoritzacions de residència de persones que ja estan en el nostre territori, però en situació irregular, i que durant un llarg espai de temps estan abocades a acudir a l'economia informal per sobreviure. A més, és urgent impulsar una llei integral per a totes les formes de tràfic que inclogui i estableixi mecanismes adequats per a la protecció, recuperació i restauració de les víctimes.