Les Jornades Pedagògiques celebrades aquest cap de setmana al Col·legi Maristes Montserrat de Lleida van cloure’s amb èxit amb la taula rodona entorn la participació de l'alumnat i famílies a l'escola,

un concepte important, necessari i possible, per millorar l'educació dels infants i joves i configurar comunitats d'aprenentatge més sòlides.

Van participar Pere Pujolàs, Carme Alemany, Rocío Garcia i Xavier Melgarejo. Us adjuntem un resum de les principals idees que han sorgit. 

PERE PUJOLÀS. L'aprenentatge cooperatiu possibilita la participació, i la participació és necessària a l'hora d'aprendre. Encara som massa competitius -que no competents- a l'aula. Per ser competents ens necessitem els uns als altres. Posar els alumnes de 4 en 4 no assegura la participació, cal estructurar el treball cooperatiu. Treballar en equip no és només un recurs, és un aprenentatge. Darrere la cooperació està en joc un grapat de valors positius. L'objectiu és assolir aules inclusives basades en la participació. És just aspirar a una educació equitativa. A més, és necessari per aprendre a conviure. I no és una utopia, és possible! Un somni compartit per moltes persones és ja una realitat.

CARME ALEMANY. Les escoles rurals tenen una diversitat gran i per això sempre es treballa en grup malgrat que cadascú aprèn el que vol aprendre perquè l'aprenentatge és un acte de llibertat. Perquè sigui significatiu l'alumne, i el mestre, ha de participar activament. El mestre que participa aprèn molt a l'escola conjuntament amb els infants. El nen és una persona plena, l'hem d'escoltar, hi hem de confiar. Per encomanar il·lusió l'has de tenir. A l'escola s'ha de poder parlar. Separar aprenentatges no respon a la vida, són aprenentatges arbitraris. Les famílies ens deixen a l'escola el millor que tenen per això hem de dialogar amb elles. Han de poder passar per l'aula i no només per ensenyar sinó també per aprendre! Es tracta d'activar el sentit comú, organitzar l'escola de forma més natural. L'escola és la vida, abans que profes som persones. Hem de respondre a la realitat, no partir de continguts conceptuals. Som acompanyants. Hem de ser coherents i fer, si cal, el que ens prohibeixen. Tots tenim clar com volem relacionar-nos amb l'alumnat però tenim por. Perdem la por, equivoquem-nos... i tot fluirà amb naturalitat.

ROCÍO GARCÍA. Les comunitats d'aprenentatge es basen en la participació. Quan participem en traiem profit. La clau educativa està en la interacció, pensant amb els altres podem anar més enllà. Com més diversos els companys millor. Les famílies, l'esplai, la universitat, mestres, alumnes, ex alumnes... plegats, donen sentit a l'escola. Cal tenir la porta oberta per construir comunitats d'aprenentatge i facilitar l'èxit. Passen coses quan s'activen els canvis. I això és possible en ambients rurals, en grans ciutats, en situacions desafavorides... Necessitem tenir clar on volem anar. Tots podem aportar, tots. Cal comptar amb la ciència i la il·lusió. 

XAVIER MELGAREJO. A Finlàndia, fa 40 anys, van definir la llei d'educació. Ho van fer a partir de la participació activa de la comunitat, plantejant quina persona volien, un debat de 4 anys. Una llei que es revisa cada 14 anys però que en la seva base no s'ha tocat. I les bases són la igualtat d'oportunitats, crear coneixement, la participació. L'escola està enfocada a la vida. Malgrat el panorama polític que tenim (els nostres representants no es parlen!), hi ha esperança. Hem de crear escoles obertes, claustres cohesionats que sàpiguen on van, comptar amb la participació de famílies. Tot el que no està prohibit es pot fer. El moment de caos que vivim és una oportunitat. Cal confiar, ser valents i agosarats. Hem de dissenyar escoles obertes i societats obertes, educar persones que millorin el país, no que se n'aprofitin.

Trobareu el programa i  més informació, imatges i vídeo en aquest enllaç: http://jornadeseducativesmaristesmontserrat.blogspot.com.es/