|10-04-26| El filòsof, teòleg i traductor Pere Lluís Font va morir ahir a Sabadell a l’edat de 91 anys, deixant un llegat intel·lectual de gran rellevància per a la cultura catalana. Guardonat amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes l’any 2025, ha estat una figura clau en la renovació del pensament català dels darrers cinquanta anys. 

 

Vinculat estretament amb l’IREL, va participar en el seu cicle de conferències i hi va mantenir una col·laboració constant, marcada per la seva generositat i compromís. Com a mostra d’aquesta relació, va llegar la seva biblioteca personal el mes d'abril de l'any passat, especialment rica en estudis sobre Pascal. La biblioteca consta d’uns 4.000 volums de temàtica relacionada principalment amb la filosofia i la teologia, matèries d’estudi i de treball de Pere Lluís Font al llarg de la seva vida, així com alguns llibres singulars dels segles XVII i XVIII.

 

Nascut a Pujalt el 1934, Font es va llicenciar en filosofia a la Universitat de Tolosa de Llenguadoc i va exercir durant més de tres dècades com a professor d’Història de la Filosofia moderna i de Filosofia de la Religió a la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva tasca docent el va convertir en mestre de diverses generacions de filòsofs, alhora que contribuïa a la creació i consolidació d’un llenguatge filosòfic en català.

 

Especialista en el pensament cristià i en la relació entre cultura i fe, la seva obra es va centrar en el diàleg entre el cristianisme i la modernitat. En aquest àmbit, va exercir també com a gestor cultural, destacant el seu paper com a director de la col·lecció Textos Filosòfics de Laie i Edicions 62, així com la seva llarga vinculació amb la Fundació Joan Maragall, de la qual va ser vicepresident durant vint-i-set anys.

 

Font va desenvolupar una intensa tasca com a traductor i editor, acostant al català obres fonamentals del pensament europeu. Va traduir el Discurs del mètode de René Descartes i va editar textos de referència de Michel de Montaigne, Baruch Spinoza i Immanuel Kant. També va treballar extensament sobre Blaise Pascal, de qui va traduir i editar Pensaments i opuscles (2022) i Provincianes (2024).

 

Entre les seves publicacions més destacades hi ha Cristianisme i modernitat. Per una inculturació moderna del cristianisme (2016) i Immanuel Kant. Sis assaigs i un diàleg d’ultratomba (2016), obres que sintetitzen el seu pensament i la seva voluntat d’actualitzar la tradició filosòfica cristiana.

 

Amb la seva mort, desapareix una figura imprescindible del pensament català contemporani, que va dedicar la seva vida a obrir nous horitzons en el diàleg entre la cultura i la fe.