L’Evangeli ens presenta la trobada amb Jesús com una experiència d’amor, com una espècie d’enamorament sobtat. Jesús primer conquista el cor: crida als pescadors que estan enllestint les xarxes, a la samaritana que treu aigua del pou, al recaptador d’impostos, al ric curiós que s’enfila a l’arbre… I aquests i tants d’altres segueixen Jesús perquè senten una atracció irresistible envers Ell i, ben igual que Ell, busquen Déu i serveixen el proïsme. Això sí, no poden prescindir d’una relació vital amb Ell.
El programa prioritari i fonamental per a un cristià serà sempre aquest seguiment de Jesús encarnant els seus sentiments i actituds en cada situació. I aquest estil ha de ser més evident per als membres de la Vida Consagrada, als quals se’ls demana seguir Jesús “més de prop”, reproduint el seu lliurament al Pare Déu i als germans. Això suposa la gràcia d’experiències intenses i continuades de relació personal amb Jesús, alimentades permanentment amb un veritable contacte amb la Paraula de vida (Jo. 6, 68). No hi ha millor font per a beure.
És en aquestes coordenades on es pot viure apassionadament i en funció d’allò que Jesús anomena “el Regne de Déu”, pregant i treballant per la seva vinguda. L’Església, i en ella la Vida Consagrada, no té altra meta que el Regne. No vivim per a nosaltres mateixos. La vida de les comunitats cristianes no pot girar només en torn a la preocupació pel seu millor funcionament, ni tan sols pel testimoniatge a donar. La seva veritable finalitat és el creixement del Regne de Déu, el sentit del qual cal descobrir cada vegada millor per a confrontar la vida amb ell.
Per això, la vida de les comunitats de vida consagrada i tot allò que realitzen caldrà viure-ho en funció del Regne, volent servir millor al seu creixement, conscients que el Regne no és quelcom “prefabricat” sinó quelcom totalment nou que Déu realitza en el món i només Ell pot dur-lo a plenitud. És la raó per la qual preguem amb tota la comunitat eclesial dient: “Vingui a nosaltres el vostre Regne”.
És així com els membres de les comunitats de vida consagrada seguiran Jesús “més de prop”: Ell parla del Regne, viu per al Regne, li consagra tota la seva existència, anteposant-lo a qualsevol altra cosa. Seguint aquest exemple, els consagrats i consagrades, envoltats de grups humans i circumstàncies plurals, caldrà que mirin de salvaguardar la llibertat evangèlica. Lliures per al Regne, lliures per a estar verdaderament al servei de la persona, afavorint tot allò que pugui millorar les condicions de vida, sense messianismes, i posant-se, com Jesús, al servei dels pobres.
Dono gràcies a Déu pels consagrats i consagrades que fan camí a la nostra Església diocesana, compartint condiciones de vida, lluites, penes i alegries dels germans i, amb debilitats pròpies de tot allò humà, fan present l’Evangeli del Regne.
Rebeu la salutació del vostre germà bisbe,
+ Joan Piris Frígola, Bisbe de Lleida