Tipus
Ajudant a viure (Bisbe Joan)
Autoria
Producció
Data publicació: 
dg., 01/05/2014
Fitxer audio: 

Comencem aquest any les nostres reflexions dominicals a les portes de la solemnitat de l’Epifania, que és la “manifestació” de Jesús als pagans en la figura d’aquells tres personatges arribats de l’Orient llunyà i que ha donat peu a tan variades celebracions a les nostres comunitats i als nostres carrers. Totes elles amb un denominador comú molt interessant: una festa associada a la idea de regal i d’il·lusió compartida per grans i petits. I és que Jesús ha estat el més gran regal de Déu a la nostra humanitat.

Certament a dia d’avui, les nostres realitats culturals, socials i eclesials són molt complexes i, de vegades, ambigües, però aquest és el nostre present. I és el temps oportú en el que els cristians som cridats a manifestar la fe en Jesucrist “llum del món”, intentant promoure una adhesió global a la seva persona i fent present l’evangeli i la seva força humanitzadora. I no ho hem de fer només criticant o lamentant-nos, o encara menys de manera prepotent com els qui han d’ensenyar a uns altres (que sempre i únicament han d’aprendre), sinó compartint l’experiència d’haver trobat Jesús i tot allò que aquest fet ha aportat a les nostres vides. Això ens demana superar l’anèmia del nostre catolicisme i les seves inèrcies, i més davant els grans interrogants dels nous escenaris.

Hi ha qui ha comparat la nostra situació amb la necessitat de desembussar desaigües: quan als nostres carrers hi ha desaigües embussats, la pluja forma basses i així roman fins que no descobreix una escletxa per on circular... Seria bo identificar els possibles embussos en el nostre viure cristià que estan dificultant la circulació del nostre testimoniatge, la manifestació lliure i explícita de la nostra fe i de la nostra pertinença eclesial.

Com afirma expressament el Missatge final del Sínode sobre Evangelització (2012), per tal d’evangelitzar cal tenir persones i comunitats evangelitzades, i fa una crida a la nostra conversió perquè la debilitat dels deixebles de Jesús pesa sobre la credibilitat de la missió. Conscients del fet que el Senyor és el guia de la història i que, per tant, el mal no tindrà la darrera paraula, els bisbes inviten els cristians a vèncer la por amb la fe i a mirar el món amb serenor i coratge perquè, tot i les seves contradiccions i reptes, continua essent el món que Déu estima. Per tant, res de pessimisme: la globalització, la secularització i els nous escenaris de la societat, les migracions, amb les seves dificultats i sofriments, cal que siguin oportunitat d’evangelització. Perquè no es tracta de trobar noves estratègies per difondre l’Evangeli com un producte de mercat, sinó de redescobrir les maneres amb les quals les persones s’apropen a Jesús.

La nostra esperança és ‘certesa' fundada sobre la promesa de Déu que ens assegura que la història s’orienta cap a “cel nou i terra nova” (Apoc 21,1). Aquesta certesa és la que ens ha de cremar per dins i ha de sostenir el nostre testimoni en l'Església i en el món. 

Rebeu la salutació del vostre germà bisbe,

+ Joan Pirirs Frígola, Bisbe de Lleida