Tipus
Ajudant a viure (Bisbe Joan)
Autoria
Producció
Data publicació: 
dg., 07/19/2015
Fitxer audio: 

L’evangeli de Lluc (7,1-10) explica la curació d’un malalt criat d’un Centurió romà, després que el seu amo ha presentat a Jesús la seva petició per mitjà d’unes persones. Una escena en la que Jesús arriba a fer una gran lloança de la Fe d’aquell romà, del qual el text només diu “que havia sentit parlar de Jesús”.

Però, la qüestió és: Qui l’hi va parlar de Jesús a aquest militar estranger, pagà i membre de les forces d’ocupació? Qui va ser l’intermediari? Qui va fer aquest servei d’evangelització?

Quan els cristians multipliquem tantes reunions i assemblees i en participem, cercant noves maneres per oferir en millors condicions la Bona Nova enmig de la nostra societat tan canviada, ens hauríem de fer aquesta pregunta ben concreta: Parlem de Jesús? En parlem entre nosaltres? Parlem de Jesús als altres, als de casa i als de fora de casa? Deixant de banda tantes altres qüestions no tan fonamentals, hauríem de parlar més de Jesús i procurar que tots poguessin sentir-ne parlar més, d’Ell.

És allò que llegim a l’Evangeli de Marc (16, 15-20). Jesús s’apareix als onze Apòstols i els envia en missió. Una missió acompanyada de “signes”, que volen manifestar el poder decisiu del Ressuscitat sobre el Mal i la Mort. I una missió universal: Aneu a tot el món. Proclameu la Bona Nova a tota la creació. Ells ho fan per tot arreu amb la finalitat de fer néixer i créixer la fe, i aquesta és també la nostra tasca dia rere dia.

Naturalment, per a poder parlar de Jesús, hem de tenir experiències de trobada personal amb Ell, perquè això nostre no és prioritàriament una doctrina o una ètica. És la persona viva de Jesús que hem d’acollir personalment per a trobar el sentit últim i definitiu a la nostra història.

Vivim amb goig la fe cristiana, però som conscients del servei que altres ens han fet en la família, en l’escola, en els grups parroquials, i en tants altres àmbits, ajudant-nos a rebre el do de la fe i a créixer en ella. Els hi estem profundament agraïts perquè ens han transmès allò més valuós que tenim. Des de la nostra llibertat, i en ocasions amb dificultats, sobretot en determinada edat, hem arribat a reconèixer i acollir el do de la fe. Però estem convençuts d’haver arribat a conèixer Jesús gràcies a d’altres creients, tot i que és el Senyor qui ens estava cridant de tantes maneres.

No es tracta d’un transvasament d’idees o valors, normes i pràctiques, sinó d’ajudar a tot arreu a prestar atenció, a prendre consciència, a descobrir i a assaborir la joia de mirar la vida des de la perspectiva de Jesús. Creure és una gràcia, però també una decisió que ens fa estar amb el Senyor per a viure amb Ell. Creure en Jesús és un acte de llibertat, però comporta també el que podríem dir una responsabilitat social. Com ho ha demostrat l’Església des del dia de la Pentecosta mostrant amb tota evidència la seva dimensió pública i anunciant a tothom i sense por la pròpia fe. I tots els batejats hem rebut la mateixa missió i la necessària capacitació “perquè Déu, donant-nos l'Esperit Sant, ha vessat el seu amor en els nostres cors” (Rom 5,5).

Rebeu la salutació del vostre germà bisbe,

+ Joan Piris Frígola, Bisbe de Lleida