Tipus
Ajudant a viure (Bisbe Joan)
Autoria
Producció
Data publicació: 
dg., 06/07/2015
Fitxer audio: 

Tots sabem que difícilment pot existir una convivència pacífica quan tantes persones no poden viure com demana la plena dignitat humana. Tampoc és acceptable un món on imperen relacions socials, econòmiques i polítiques que afavoreixen a uns a costa dels altres, sense reconèixer que tothom és igual en dignitat perquè tots hem estat creats a imatge de Déu, el nostre Pare comú. Per als cristians això ha de ser innegociable i cal que segueixi ressonant a les nostres consciències el lema de la Campanya de Càritas d’aquest any: “Què fas amb el teu Germà?”.

Podem i devem treballar plegats per a fer progressar el bé comú i estimar-nos com a germans, però cal fer-ho amb una actitud de fons que asseguri la promoció de relacions justes: és bàsic estimar i viure la justícia. Els llaços de caritat, que ens impulsen a fer costat permanentment a aquells que pateixen, fan necessària una actitud de solidaritat social i alhora un enfrontament i denúncia davant les situacions socials i polítiques injustes. El cristià i la mateixa Església estan cridats a ser llevat i signe visible d’una nova humanitat assumint i practicant un estil profètic de vida i acció. Això suposarà sempre denunciar la injustícia i sostenir l’esperança dels homes i dones cansats i menyspreats. Suposarà estimar i servir els germans amb humilitat, des de la senzillesa i sense paternalismes, reconeixent en ells al mateix Crist, de vegades molt desfigurat. Suposarà promoure una veritable comunió entre les persones i els pobles establint veritables relacions de justícia i solidaritat.

Coneixem la dolorosa realitat d’exclusió social que tantes persones pateixen a la nostra societat. És un fracàs evident de l'actual model social i és una forta crida d’atenció a revisar les nostres escales de valors com a ciutadans. I també a qüestionar les lògiques que es fan servir a l’hora de combatre la pobresa i l'exclusió. Sembla que la cultura que compartim està plena de complicitats, silenciant, tapant o restant importància a comportaments que són impresentables i no tot s’hi val. Cal reivindicar la dimensió moral de totes les nostres opcions i tenir molt present també les implicacions que comporta i les seves conseqüències. I això val igualment per a cadascú de nosaltres.

A la llum de l’Evangelii Gaudium (cfr.53-60), cal dir no a una economia de l'exclusió i la desigualtat i a la globalització de la indiferència. Cal ésser conscients que vivim una profunda crisi antropològica que nega, en la pràctica, la primacia de l’ésser humà reduint-lo massa vegades a una sola de les seves necessitats: el consum. Darrere d'aquesta actitud s'amaga el rebuig de l'ètica i el rebuig de Déu. I el Papa Francesc ens exhorta a la solidaritat desinteressada i a una gir de l'economia i les finances cap a una ètica a favor de l’ésser humà. El sistema social i econòmic és injust a la seva arrel i aquesta injustícia tendeix a escampar la seva potència danyosa i a soscavar silenciosament les bases de qualsevol sistema polític i social per més sòlid que sembli. Quan el mal cristal·litza en estructures socials injustes no pot esperar-se un futur millor.

Rebeu la salutació del vostre germà bisbe,

+ Joan Piris Frígola, Bisbe de Lleida