Tipus
Ajudant a viure (Bisbe Joan)
Autoria
Producció
Data publicació: 
dg., 12/30/2012
Fitxer audio: 

Mireu com s’estimen

Aquesta és una expressió que la història atribueix a Tertulià referint-se als cristians i que vull aplicar expressament a la que anomenem Sagrada Família de Nazaret. Celebrant-la en aquest diumenge després del Nadal, lloem el Senyor que ha volgut manifestar-se tan humanament, tan segons el nostre camí ordinari, valorant així aquest àmbit amorós que és la vida familiar com camí de realització personal.

Els textos relatius ens diuen que aquesta Família, de la que Jesús n’és el centre, s’edifica sobre la fidelitat a la llei jueva (en són exemple les seves pujades al Temple de Jerusalem) i alhora sobre la docilitat a les crides imprevistes i tantes vegades desconcertants de l’Esperit (que els ha fet anar i venir de sorpresa en sorpresa). Mai no s’hi han resistit, tot i que tampoc no acabaven d’entendre allò que els estava passant.

El Missatge que el Sínode dels Bisbes ens va lliurar ara fa dos mesos mira a la família com àmbit natural de l’evangelització i insisteix en què ha de ser sostinguda per l’Església, els poders públics i la mateixa societat. En la família, els signes de la fe, la comunicació de les primeres veritats, l’educació en la pregària, el testimoni dels fruits de l’amor, van calant en la vida dels fills en un context únic on les persones són estimades per elles mateixes. Malgrat la diversitat de situacions geogràfiques, culturals i socials, els Pares Sinodals han confirmat aquest paper essencial de la família en la transmissió de la fe. Per això demanen responsabilitat en l’anunci de l’Evangeli a les famílies i suport a la seva tasca educativa i agraeixen el testimoniatge de tantes famílies cristianes que continuen mostrant al món una experiència de comunió, d’amor i de fidelitat.

I tampoc no s’obliden de les situacions familiars doloroses en les que no es manifesta la imatge d’unitat i d’amor per a tota la vida que el Senyor ens ha ensenyat (Mt 19,6), una situació que els priva de l’absolució sacramental i de la comunió eucarística. Insisteixen en què l’amor de Déu no abandona ningú i que l’Església els segueix acollint com a membres seus i vol acompanyar-los afavorint camins de conversió i de reconciliació. Com explicava un cardenal “és cert que la vida cristiana té el seu vèrtex en la participació plena en l’Eucaristia, però no es redueix només al seu vèrtex. Igual que en una piràmide, encara que es perdi el vèrtex, la massa roman sòlida i no cau”. Cal construir comunitats acollidores en les quals tothom es trobi com a casa, amb experiències concretes de comunió que, amb la força de l’amor, puguin atreure la mirada de la humanitat contemporània tantes vegades desencantada.

La transmissió i educació de la fe en la família sempre ha estat una qüestió central en la vida de l’Església, però torna urgent i de plena actualitat en aquests temps en els que el canvi cultural sembla voler ignorar els valors religiosos i fins i tot es manifesta contrari. L’Església segueix fent la seva proposta de “nova evangelització” en fidelitat al manament del seu Senyor. FELIÇ I ACOLLIDOR ANY NOU!!!

Rebeu la salutació del vostre germà bisbe,

+ Joan Piris Frígola, Bisbe de Lleida