Tipus
Ajudant a viure (Bisbe Joan)
Autoria
Producció
Data publicació: 
dg., 07/14/2013
Fitxer audio: 

Els cristians compartim la convicció de que la fe és un do i a la vegada una tasca. Per això se’ns demana créixer en el coneixement de Jesús per tal de poder donar testimoni de la seva persona i del seu missatge, de paraula i amb la pròpia vida: aquesta és una missió a la que som "enviats" (Jo 15,16; 17,18).

Ara bé, per tal de donar un testimoni evangèlic en condicions, l’apòstol Pau ens fa una recomanació ben explícita: “No us emmotlleu al món present”. Aquesta és una indicació difícil de practicar per les generacions actuals: ens ha tocat viure sota un gran control social i molt condicionats per les majories. Això fa que, de manera més o menys conscient, hi hagi moltes persones que viuen seguint pautes fins i tot imposades des de fora. Sembla que algunes coses siguin més veritat o més bones només perquè tothom ho diu o ho fa. En aquest món globalitzat resulta més còmode seguir el camí trillat que viure contra corrent o mantenir actituds que poden fer-nos impopulars.

Tanmateix, els cristians tenim quasi com un manament de ser inconformistes, cridats a ser persones de conviccions profundes i no infants de per vida que han de deixar-se conduir per tal de mantenir el seu status o qui sap què i a quin preu. Hauríem de ser persones que actuen amb sinceritat sense deixar-se arrossegar per influxos externs i, ni tan sols, per l’espontaneïtat instintiva.

Però, això sí, el nostre ha de ser un inconformisme constructiu i amorós fruit d’una transformació interior llaurada a base de pregària abundant i de capacitat de domini de sí mateix. Això ens durà a actuar amb humilitat, essent capaços de dialogar, sempre amb voluntat de reconciliar i no de separar amb paraules irresponsables o amb judicis apressats i poc reflexius.

Viure amb aquesta actitud requereix també fer-se una certa violència personal que, sense cap dubte, té relació amb aquelles paraules de Jesús: “que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i que em segueixi” (Mt 16,24; Lc 9,23-24).

I aquesta negació cal arrelar-la en allò que la Bíblia anomena “el cor”, que és el centre mateix de la consciència i de la voluntat. És en aquesta interioritat de la persona on hi ha les idees, els criteris, els prejudicis, els gustos, els interessos..., i sabem que no tots són sempre vàlids ni admissibles.

Per això, cal apartar del cor tota idea, criteri, gust, interès, prejudici, costum i/o tradició que pugui dur a una aplicació arbitraria d’allò que Déu vol, segons el que hem descobert en Jesucrist, i créixer en disponibilitat per a rebre i viure l’Evangeli sense desvirtuar-lo. És aquesta motivació evangèlica la que ens ha de dur a ser inconformistes. 

Rebeu la salutació del vostre germà bisbe,

+Joan Piris Frígola, Bisbe de Lleida