Tipus
Ajudant a viure (Bisbe Joan)
Autoria
Producció
Data publicació: 
dg., 12/08/2013
Fitxer audio: 

Enguany celebrem la festa de la Puríssima en diumenge i és una molt bona ocasió per donar gràcies a Déu per la generositat que ha demostrat amb Maria i, en ella, amb tota la humanitat, dignificada per aquesta iniciativa de Déu. Maria és una dona que no viu del passat, d’una herència corrompuda, sinó del futur, d’aquella etapa de possibilitats i benediccions a la que tots estem cridats: “elegint-nos per a ser els seus fills adoptius per Jesucrist” (Ef 1).

Per aquest motiu, els cristians som servidors d’esperança... Una esperança que és confiança en la fidelitat de Déu que compleix allò que promet, i que es recolza en la presència permanent de Crist i del seu Esperit en l’Església.

Quan escoltem: “Déu envià l'àngel Gabriel...” estem afirmant que Déu ha pres la iniciativa (“L'Esperit Sant vindrà sobre teu...; per això el fruit que naixerà serà sant i l'anomenaran Fill de Déu..., perquè per a Déu no hi ha res impossible”). És com un sagrament de la iniciativa de Déu en la història, és el temps de l’Esperit Sant que també és el temps de l’Església on Ell sempre té la iniciativa, tot i que servint-se de mediacions. I davant les iniciatives de Déu cal la nostra docilitat, perquè Deu ha volgut actuar en la història mitjançant la nostra col·laboració.

Però una docilitat com la de Maria (“Sóc l'esclava del Senyor”) que no és inoperant o sense iniciativa pròpia. Està al servei del projecte de Déu però carregada de creativitat, d’iniciatives, de sacrificis, de dedicació. Com ho demostra la immediata visita per ajudar a la seva cosina Elisabet, un exemple d’iniciativa i servei. I després, tota la seva maternitat amb experiències com l’exili i les preocupacions per donar a menjar, per educar... posant en acció les seves capacitats.

Aquesta docilitat a l’Esperit és un desafiament a les nostres qualitats: Ell ens crida a fer-les servir al màxim. Són dons rebuts que no podem mantenir adormits i els hem de posar al servei de la seva iniciativa fonamental per a la ‘inculturació’ de l’Evangeli: “I la Paraula s’ha fet Carn” (Jo 1,14). És una tasca difícil però important i sempre d’actualitat, en la que hi ha dues passes: Déu que intervé i els cristians dòcils que es lliuren al servei ple de les iniciatives de l’Esperit en favor de la humanitat. Tots els esforços que es fan així sota la potencia de l’Esperit porten amb ells la eficàcia de l’Encarnació.

Mirant Maria, rebem una gran lliçó d’activitat pastoral esperançada. Demanem-li que intercedeixi per nosaltres presentant al Pare Déu el nostre desig d’imitar-la fent de la nostra vida una resposta dòcil a la iniciativa de l’Esperit.

Rebeu la salutació del vostre germà bisbe,

+ Joan Pirirs Frígola, Bisbe de Lleida