Tipus
Ajudant a viure (Bisbe Joan)
Autoria
Producció
Data publicació: 
dg., 06/14/2015
Fitxer audio: 

Animo a llegir amb atenció la Instrucció Pastoral que hem aprovat els bisbes espanyols el passat mes d'abril. És una mirada en profunditat a la situació i a l’increment de l'empobriment material i espiritual, que afecta a persones, famílies i pobles, sense oblidar mals morals com la corrupció, un greu afront a la nostra societat, una conducta èticament reprovable i un greu pecat.

Una situació a la que està contribuint també l'empobriment espiritual: la indiferència religiosa, l'oblit de Déu i la despreocupació per les qüestions fonamentals sobre l'origen i destinació transcendent de l'ésser humà. La regeneració personal i social demana una major estima al bé comú, s'origina en les virtuts morals i socials, s'enforteix amb la fe en Déu, que dóna claredat i fermesa a les nostres valoracions ètiques. Saber-nos criatures estimades de Déu ens condueix a la caritat fraterna que, al seu torn, ens apropa a Déu i ens fa reconèixer-lo en els més fràgils i en les perifèries existencials.

És urgent eliminar les causes estructurals de la pobresa afavorint creació d’ocupació digna i estable; Administracions que assumeixin la seva responsabilitat de mantenir l'estat social de benestar amb recursos suficients; societat civil que jugui un paper actiu i compromès; un Pacte Social contra la pobresa; un mercat amb responsabilitat social a favor del bé comú; que tots orientem les nostres vides cap a actituds austeres i models de consum sostenibles; que ens impliquem en la promoció dels més pobres i desenvolupem iniciatives conjuntes, treballant en “xarxa” i recolzant-les també amb recursos eclesials; que les pròpies dificultats no ens impedeixin escoltar el clam d'altres pobles més pobres i ajudem al seu desenvolupament integral.

Sabem que els problemes socials tenen causes més profundes que les purament materials: manca de fraternitat i absència d'un veritable humanisme que permeti assumir els valors espirituals superiors: l'amor, l'amistat, l'oració i la contemplació. Per això la proclamació de l'Evangeli sempre ha anat acompanyada de la promoció humana i social. La triple tasca de l'Església: anunci de la Paraula, celebració dels Sagraments i servei de la Caritat, s'impliquen mútuament i no poden separar-se. Per a l'Església la Caritat és manifestació irrenunciable de la seva pròpia essència i es tradueix en un compromís social que sigui transformador de les persones i de les causes de les pobreses, que denunciï, que alleugi el dolor i el sofriment, i que ofereixi propostes concretes per ajudar a posar en pràctica els valors de l'Evangeli de Jesús.

En el document citat es qualifica el recte exercici de la funció pública com una forma exquisida de caritat, i s'ha de manifestar en la manera justa de governar, en la promoció de polítiques equitatives, humanitzadores i transparents, en col·laboració necessària amb altres governs.

I, sense oblidar que els cristians tenim el repte d'exercir una caritat més profètica alçant la veu en favor d'un major nivell d'exigència moral en la nostra societat, acaba presentant vuit propostes de gran calat per a viure el compromís caritatiu, social i polític.

Rebeu la salutació del vostre germà bisbe,

+ Joan Piris Frígola, Bisbe de Lleida