Hi ha qui segueix parlant de “oir Missa” o “assistir” a Missa, però ens caldria reflexionar i aprofundir: no es tracta d’oir la Missa o d’escoltar, perquè no és un concert; ni tampoc és suficient assistir-hi, perquè no és un espectacle. Allò més adient i correcte és “participar-hi”, perquè és una festa de família.

No oblidem que el qui la presideix ens diu: Feliços els convidats a la Taula del Senyor. Som convidats a compartir el Pa de la Paraula i el Pa de l'Eucaristia (Cos entregat i Sang vessada per nosaltres, sota les aparences del pa i del vi..., elements que desapareixen per donar vida a qui els menja). I a més, som convidats a renovar l'experiència de la trobada amb el Ressuscitat que va acompanyada de l’enviament en missió a fer present i eficaç en la vida de cada dia el mateix gest de lliurament amorós de Jesús (Ac 2, 42-46).

Allò que fem cada Diumenge és una CELEBRACIÓ de l'Eucaristia, "font i cim de tota la vida cristiana" (LG 11 i SC 10), no és únicament un genèric “ofici sagrat” (com el qualifiquen de manera inapropiada alguns comunicadors) o un “servei religiós” o “culte” (que és la denominació pròpia i adequada en altres Esglésies Cristianes). Més encara, en l’Eucaristia, el celebrant principal (com l'anomenen els rituals) “presideix” una comunitat que celebra, no simplement “oficia” davant un nombre major o menor de persones...

En fi, si fos únicament una qüestió de llenguatge bastaria amb lleugeres correccions. Però, com es tracta d'un evident dèficit d'evangelització i catequesi, cal que els seguidors de Jesús ens esforcem a viure i ajudar a viure amb més profunditat el “memorial” del Senyor, que realitza eficaçment allò que significa. En l'Eucaristia, Crist ressuscitat viu i actua.

Ho he repetit molts cops: no es tracta d'una Imatge... (per molt venerada que sigui o per molts anys d'història que tingui), o d'un Pas de Setmana Santa dels mil i un que tenim a tants indrets de la nostra geografia (per molt artístic o monumental que resulti o per molta devoció que inspiri). És el Senyor en persona, sacramentalment present, que segueix dient: "Feu això que és el meu memorial", i invitant explícitament a reproduir constantment "això", el seu dinamisme, el seu amor incondicional i oblatiu, la seva preocupació constant per encertar a complir la voluntat del Pare Déu en tot.

Rebeu la salutació del vostre germà bisbe,

+Joan Pirirs Frígola, Bisbe de Lleida