El Catecisme que fèiem servir quan jo era nen deia que ser cristià és ser deixeble de Jesucrist, cosa que demana, com a mínim, proposar-te Jesús com a referent i deixar-lo fer posant-te a les seves mans, aprendre d’ell, intentar conèixer-lo cada vegada més i millor per tal d’anar pensant, sentint i vivint com el Mestre. Fóra bo, doncs, identificar alguns trets essencials del deixeble fixant l’atenció en algunes actituds d’aquells primers que l’acompanyaven i dels qui ens parlen els evangelis.
Comencem per seure als peus de Jesús i escoltar la seva Paraula amb temps suficient, amb calma, amb atenció, amb el cor disposat per acollir allò que diu. A molts batejats ens vindria bé dedicar més temps a aprendre de debò allò que Jesús va ensenyar i va fer. Jesús ha de ser per a nosaltres una persona viva, a qui estimem, no un personatge d'història a qui només admirem. I cal estimar-lo fent-lo el centre de la nostra vida.
A l’evangeli de Joan, l’escena de les noces a Canà de Galilea acaba amb aquestes paraules: “Així manifestà la seva glòria, i els deixebles van creure en ell” (Jo 2,11). Però creure en Jesús significa entendre que tot allò que va fer i va dir no són simplement esdeveniments històrics i paraules boniques, sinó ensenyaments per a la nostra vida, per a que ho posem en pràctica. Això suposa voler anar transformant la nostra vida aplicant en ella tot el que anem aprenent i coneixent sobre Jesús i el seu Missatge.
Ell ens diu, per exemple: “Tothom coneixerà que sou deixebles meus per l’amor que us tindreu entre vosaltres” (Jo 13,35). El deixeble es compromet amb els seus germans, amb les seves alegries i sofriments i comparteix amb ells allò que viu, seguint les petjades de Jesús. El deixeble no pot viure la seva relació amb Déu deixant de costat als altres.
Més encara: “ho deixaren tot i el van seguir” (Lc 5,11). Seguir Jesús significa deixar de banda tot allò que sé que m'aparta de Déu, perquè vull fer el camí que Jesús m'indica, i seguir el seu exemple de vida. Accepto les pròpies limitacions, els defectes, i totes aquelles coses que em costen en la vida o que podrien fer-me tornar enrere però, malgrat tot, vull seguir endavant al costat de Jesús.
I donar fruits (Jo 15,8): que pot significar també fer visible aquest seguiment i que els altres se n’adonin que coneixem i estimem Jesucrist, demostrant-ho amb obres i en veritat.
Podríem intentar fer una avaluació personalment, o amb algun bon acompanyant, analitzant la nostra vida a la llum d’algunes d’aquestes característiques del bon deixeble de Jesús. Veient quins són els nostres punts flacs; quines coses ens estan impedint ser un bon deixeble de Jesús; i què estem disposats a fer per a progressar i créixer en cadascuna d'aquestes característiques.
La millor manera de fer-ho serà, segons Sta. Teresa de Jesús –de qui celebrem 500 anys del seu naixement– “estar moltes vegades sols en aquest tracte amb aquell que sabem que ens estima” (Vida 8,5).
Rebeu la salutació del vostre germà bisbe,
+ Joan Piris Frígola, Bisbe de Lleida