Tipus
Ajudant a viure (Bisbe Joan)
Autoria
Producció
Data publicació: 
dg., 11/11/2012
Fitxer audio: 

Contribuïm a crear una societat millor

 El 18 de novembre, diumenge vinent, celebrem el Dia de l'Església Diocesana (DIADA DE GERMANOR a Catalunya) i tenim ocasió de reviure el que significa “ser i fer" Església, sentir-se Església, ser membres del mateix Cos, assumir personalment la fe de l'Església, la “comunió” amb l'Església...

Malgrat les moltes debilitats i pecats que ens acompanyen, és evident que les persones i les institucions d’Església, amb paraules i amb obres, contribueixen de moltes maneres a crear una societat millor: la fe en el Déu de Jesús és sempre font i garantia de la realització de l’ésser humà i de la humanització de la societat.

En aquest sentit, un dels aspectes del testimoni cristià –sempre urgent i significatiu per contribuir a humanitzar la societat, lluitant realment contra tot el que destrueix o aliena– és precisament la solidaritat efectiva amb els més fràgils. Això serà per al món senyal de la "Bona Nova" que anunciem com un fet (Gaudium et Spes, 26b).

Compartir no és únicament un ideal d'espiritualitat. Cal que arribi a ser una experiència ordinària en la vida de cada batejat i un imperatiu per a cada comunitat, una realitat estructural, un senyal inequívoc de la seva identitat. L'Església ha de ser, prioritàriament, la comunitat dels qui comparteixen allò que posseeixen. El mateix signe fonamental de la comunitat, l'Eucaristia (Jo 6,26-27), comporta posar en comú els propis béns, com ho va entendre i practicar la comunitat de Jesús a Jerusalem des del principi (Fets 2,42-47).

La Diada de l’Església Diocesana és una bona oportunitat per reafirmar el nostre sentit de pertinença a l’Església de Lleida. Cada batejat segons la seva vocació ha de sentir-ne el goig i la responsabilitat i contribuir a dinamitzar el seu entorn, començant per la pròpia comunitat parroquial.

Podríem fer-nos algunes preguntes: Sóc un membre viu de la meva comunitat o un pes mort? En què es nota? Sóc només un ‘consumidor’ de sagraments i actes de culte (assídua u ocasionalment), o algú que s’interessa dedicant-hi temps i energies perquè considero la vida de la meva Parròquia com a cosa pròpia? Em preocupo de la seva vida amb “fets”? Amb quins fets? Amb seguretat tots guanyarem si ens servim els uns als altres i aconseguim de posar en comú més del que és nostre perquè ningú no passi necessitat.

Prego amb l'Església de Lleida de la que formo part i dirigeixo la meva crida a tots els seus membres, mentre agraeixo al Bon Déu tants i tants exemples de bondat com hi trobo en ella.

Rebeu la salutació del vostre germà bisbe,

+ Joan Piris Frígola, Bisbe de Lleida