Tipus
Ajudant a viure (Bisbe Joan)
Autoria
Producció
Data publicació: 
dg., 10/06/2013
Fitxer audio: 

En la tradició de la pietat popular, el mes d’octubre ha estat anomenat el mes del Rosari i, com deia el beat Joan Pau II, resar el Rosari és en realitat contemplar el rostre del Crist amb Maria i és una eina summament vàlida per afavorir en els fidels la exigència de contemplació del misteri cristià.

Afirmar que el Rosari és una oració contemplativa és animar a resar-lo amb les actituds de l’anomenada “Lectio divina”, de gran força en la tradició orant de l’Església (lectio, meditatio, oratio i contemplatio). Es tractaria d’apropar-se als misteris de la vida del Crist amb els ulls de la fe i amb la mirada de Maria: interrogadora davant l’escapada de Jesús adolescent al Temple; penetrant i capaç de llegir les decisions de Jesús en les noces de Canà; adolorida, sobretot sota la creu; radiant d’alegria en la Resurrecció i ardorosa en la Pentecosta. Perquè allò que Maria fa conservant en el seu cor els records del seu Fill (Lc 2,19 i 2,51) no és simplement registrar-los sinó “meditar-los”. Si no assumim aquesta dimensió contemplativa en resar el Rosari en comunió amb la memòria vivent de la Mare de Jesús, podem reduir-lo a repetir fórmules amb poc sentit.

Sabem que l’espiritualitat cristiana no es pot entendre si no és com un seguiment de Jesús i aquest és impossible sense aprofundir (contemplar) els seus “misteris”: fer-ne memòria, comprendre’ls, configurar-se amb Ell, suplicar i anunciar allò contemplat.

El Rosari és una pregària feta estalonant-se amb l’oració de Maria. Sense disminuir per a res la realitat de l’únic Mediador –Jesucrist–, Maria col·labora d’una manera particular per tal que ens centrem en la persona que se’ns manifesta en els misteris que recordem amb Ella.

Joan Pau II diu que aquest “recordar” és el recordar bíblic, com allò que va fer Jesús en llegir el text d’Isaïes en la sinagoga de Natzaret a l’inici del seu ministeri públic (Lc. 4,21). I des d’aquesta perspectiva, amb la finalitat d’emfatitzar aquest caràcter cristològic del Rosari, va proposar la incorporació dels misteris referents a la vida pública de Jesús que anomena “Misteris de la llum”. Així podem afirmar amb més seguretat que realment el Rosari és un compendi de l’Evangeli, i és una pregària orientada a fer viure l’espiritualitat cristiana com una verdadera introducció a la profunditat del cor de Crist, abisme de goig i de llum, de dolor i de gloria.

Com ens recorda la carta de sant Pau als Efesis: l’ideal del batejat és “que el Crist habiti en els vostres cors per la fe i així, arrelats i fonamentats en l'amor, sigueu capaços de comprendre, amb tot el poble sant, l'amplada i la llargada, l'alçada i la profunditat de l'amor de Crist; que arribeu a conèixer aquest amor que sobrepassa tot coneixement i, així, entreu del tot a la plenitud de Déu” (Ef 3,17-19).

El Rosari promou aquest ideal oferint l’exemple i la intercessió de Maria, dona de fe, de silenci i d’escolta, inseparablement unida a Jesús.

Rebeu la salutació del vostre germà bisbe, 

+Joan Pirirs Frígola, Bisbe de Lleida