[01-04-25] CASTEL SANT'ANGELO (II)

LES BONDATS DEL PASSADÍS D’ALEXANDRE VI

Benvolgut pelegrí, hem de continuar explicant alguna cosa més d’aquest mític i indestructible castell. Per exemple, hem de saber que el seu passeto (passadís) va salvar molts papes. És a dir, en no poques ocasions de tensions bèl·liques, aquest passadís, de 800 m de llargària des del castell fins al Vaticà, va ser la via d'escapatòria i providencial salvació dels papes (per exemple el papa Climent VII, Medici), gràcies als seus dos recorreguts estratègics, un de superior, a l'aire lliure, i un altre d’interior i completament secret i protegit. Passar d’un extrem a l’altre en podia resultar la salvació més segura.

UNA LLOTJA AMB ESPECTACULARS VISTES AL RIU TÍBER

De nou en el Castell del Sant Àngel, hem de referir-nos ara a la seva llotja central. Es troba al bell mig de la façana principal, la que dona al pont. Es tracta d'una exquisida i molt clàssica llotja arquitravada (de línies rectes), partida al centre amb dues fines columnes dòrico-toscanes, de marbre, que s'obre per sobre del robust cilindre de l’emperador Adrià de la façana principal, i que segurament va ser dissenyada i iniciada per Donato Bramante en 1502, en temps d'Alexandre VI. De tota manera, sembla que va ser culminada més endavant per Juli II, della Rovere, d'acord amb l'elegant llegenda amb lletres llatines que veiem al fris superior, on es llegeix amb claredat: JUL II. PONT. MAX. ANNE II. Des d'aquí no només es veu el concorregut i policrom urbanisme de la Roma més antiga, sinó el fluir silenciós de les aigües verdoses i abundoses del Tíber, el tercer riu més llarg i cabalós d'Itàlia (406 km de longitud), que desemboca molt a prop de Roma, a Fiumicino, al Mar Tirrè.

UNA VIA PER A LA CONCILIACIÓ

Havíem dit que el “Passadís d’Alexandre VI” sovint actuà de connexió providencial entre el castell i el palau, però en realitat l'itinerari lògic de connexió entre el Castrum i el Palatium és l'actual Via de la Conciliazione (Avinguda de la Concilació), que Musolini va encarregar el 1935 als arquitectes feixistes Marcello Pacientini i Attilio Spaccarelli, encara que, en veritat, i això ho hem de saber, si més no els pelegrins de Lleida (tot i que no acostuma a ser explicat per cap guia de Roma), Musolini l'únic que va fer va ser ampliar la gran via imperial i del Renaixement que el citat i intel·ligent papa valencià, Alexandre VI, ja va inaugurar en aquest mateix lloc i amb idèntic traçat pel Nadal de 1499, com a antesala de l'apoteòsic Any Sant de 1500. L'actual Via de la Conciliazione es va anomenar llavors (des de finals de 1499) Via Alessandrina, coneguda així fins al 1935. Per tant, i encara que molt pocs ho saben, l'autor d'aquesta gran intervenció urbana, “la prima via rinascimentale del Rinascimento romà”, molt probablement fou dissenyada pel gran arquitecte Bramante, treballant al servei i per encàrrec del papa espanyol.

EL DESPIETAT SAQUEIG DE ROMA EL 1527

El Castell del Sant Àngel va mantenir la seva funció funerària fins al temps de l’emperador Caracalla (217 dC), amb algunes excepcions. Antigament, al fris de la façana situada davant del riu (on hi ha la llotja) es llegien els noms dels emperadors soterrats a l'interior. La fortalesa també fou el miraculós refugi del papa Climent VII, Medici, durant el setge i el violent saqueig de Roma (el brutal Sacco di Roma de 1527), dut a terme per les tropes de l'emperador Carles V per una mísera però punyent desavinença entre el poder espiritual i el poder temporal. També és bo saber que fins al segle XIX, el castell va ser la presó política del papat. Finalment, el 21 de juliol del 1871, s'arrià la bandera pontifícia i l'exèrcit italià va prendre possessió de l'edifici. Tot amb tot, aquest castell sempre serà testimoni de les bondats i limitacions de l’ésser humà. I, sobretot, hem de recordar que, antigament, quan els pelegrins arribaven al castello i contemplaven a tocar la Jerusalem Celeste (la Basílica de Sant Pere), els seus ulls s’il·luminaven i els seus fatigats cors hi reposaven i s’eixamplaven. Continuarà la propera setmana.

Ximo Company. Delegació de Patrimoni Artístic.

Foto Castel Sant’Angelo, Roma, visió de conjunt. A l’esquerra veiem un fragment del “Passadís d’Alexandre VI” que connecta amb el Vaticà.