Cada any faig una crida als qui formeu part del món escolar perquè inscriviu els alumnes a la classe de religió. Hi torno a insistir enguany, sobretot perquè s’ha aprovat una nova llei d'educació, sospitosa de voler arraconar o treure del currículum una matèria que contribueix a educar integralment els nens i els joves.

La meva crida va més enllà del cercle de la comunitat educativa escolar. Es dirigeix a tota la societat amb l'interès d'alertar de la seva importància i de discutir els arguments que menystenen una matèria valuosa pel coneixement que ens aporta sobre la nostra cultura, per l'enfortiment dels valors que propugna i per l'impuls al servei de la societat que pregona i la fa coherent.

En primer lloc em sorprèn la frivolitat d'algunes declaracions d'autoritats polítiques i acadèmiques justificant la desaparició a la pràctica d'una matèria que tant ha beneficiat el sistema social. I, el que és pitjor, a vegades es nota massa una aversió o menyspreu a tot el que significa l'educació en valors dins de l'escola. Sembla com si tornéssim al segle XIX, atiant un discurs de revenja contra “allò religiós” que, curiosament, es fa des dels mateixos que pretenen adoctrinar  l'alumnat en algunes lleis o drets que s'aproven a les cambres legislatives. Es queixen quan es qüestiona la seva actitud o apel·len amb  desvergonyiment a la interessada llibertat d'expressió que sembla que només és compatible amb determinades ideologies.

Estic convençut de la benèfica importància de la classe de religió i animo tothom a inscriure-s’hi malgrat les dificultats que comporta la pràctica administrativa habitual, amb massa  estratagemes per fer desistir de la inscripció. I no sols d'ara: ja fa temps que alumnes, professors i pares superen obstacles per aconseguir la seva voluntat a l'escola. Us demano que no us canseu de fer realitat el vostre dret a rebre-hi una educació integral.

Recentment s'ha publicat Panorama de la religión en la escuela. Informe 2020, dirigit per Carlos Esteban Garcés (Editorial SM). És un estudi sociològic molt seriós i ben documentat sobre aquesta matèria i és molt interessant per la quantitat de dades que aporta i el minuciós treball de camp que ofereix. Tots l’hauríem de conèixer per situar en la seva justa mesura aquesta qüestió que, per a alguns de nosaltres, és fonamental per  la convivència i l'educació i, en canvi, per a uns altres, s’hauria de situar en les tenebres exteriors del panorama curricular.

En aquest breu text només us puc recordar algunes afirmacions de l'estudi que fan engrescadora la seva lectura i apunten a una valoració general dels diferents estaments de l'escola

1. Notable per a la classe de religió. És una valoració molt bona com a resum de tota la qüestió.

2. El professorat de religió és competent, compromès socialment i qualificat acadèmicament.

3. Els alumnes valoren el fet que la classe de religió els fa més tolerants perquè coneixen altres cultures.

4. Els antics alumnes de religió reconeixen l'impacte educatiu de les classes en la seva vida.

5. Les famílies estan notablement satisfetes de la classe de religió dels seus fills.

Com a conclusió, si acceptem la gran professionalitat d’aquest estudi, hem d'admetre que els protagonistes d'aquesta parcel·la del saber valoren i no rebutgen la matèria en l'àmbit escolar.

                        +Salvador Giménez, bisbe de Lleida.