La metgessa Montse Esquerda va impartir, el passat 14 de novembre, la conferència 'La cura de la salut demana acompanyar' dintre del cicle 'L'acompanyament' que aquest curs imparteix l'IREL.

Montse Esquerda va començar explicant que totes les dimensions de la persona estan relacionades entre si. Va destacar que "la salut no és un concepte universal". I va reflexionar sobre diverses definicions de salut. Va partir de la definició de l'OMS de 1946 que defineix salut com a "estat complet de benestar físic, psíquic i social".

Després va aprofundir en la proposta de Jean Claude Tremblay que definia salut com "estat de benestar resultat de l'harmonia física, psicològica i espiritual de l'ésser humà". També va posar sobre la taula la definició de Wilson Michael per qui la salut "és una aventura". Esquerda va dir que aquesta definició ens acosta a entendre la vida "com una cosa que no podem controlar".

Va continuar amb altres definicions com la de Romain Jules que va assegurar que "és un estat provisional que no presagia res de bo". Montse Esquerda va afirmar que "vivim una medicalització de la societat" i va destacar que "la salut no és un dret, és un dret l'assistència sanitària".

Continuant amb les definicions de salut, Esquerda va recollir la del congrés de metges de llengua catalana de 1976 que va dir que "és un mode de viure autònom, solidari i joiós". En aquest sentit va explicar que "una persona amb discapacitat pot viure amb joia". La ponent va aprofundir en la definició de salut d' Ivan Ilich, que va dir que era "la capacitat de l'individu i del grup d'exercir l'art de viure, amb els seus costats foscos (l'art de patir) i els seus costats lluminosos (l'art de gaudir)".

Va explicar que "ser cuidat i ser curat va acompanyat". "No podem curar sense ser cuidats", va afegir.

Esquerda va assegurar que vivim en una "il·lusa il·lusió tecnocientífica" i va afegir que "no podem cuidar una persona si no la coneixem". En aquesta línia va destacar que "acompanyar i tenir cura humanament requereix està format i cuidat". Va recordar la reflexió de Pedro Lain Entralgo quan diu que "la malaltia com experiència posa en joc la totalitat de l'existència humana i té sempre per a la persona un sentit sagrat". Va afegir que "la meitat de les experiències vitals estan en l'àmbit de la salut". En aquest sentit va destacar que "la malaltia és un episodi vital que reclama sentit i significat".

Esquerda va recordar la carta apostòlica Dolentium Hominum de Joan Pau II quan diu que "la malaltia és un dels esdeveniments fondants i fonamentals de l'existència".

La ponent va destacar que "la malaltia ens amenaça, provoca sensació d'invalidesa, vulnerabilitat, soledat, dependència, necessita, incertesa, desorientació". Va afegir que "la malaltia no s'elegeix, es pateix". "No podem demanar al pacient una bona gestió de les emocions però si al metge", va dir. Esquerda va reflexionar sobre la diferència entre dolor i patiment. "No són sinònims, pot haver-hi dolor sense patiment i patiment sense dolor".

Va afegir que "en moments d'alta vulnerabilitat és quan més hem de cuidar les persones". "Ser ajudat no és indigne". En aquest sentit va assegurar que la Pastoral de la Salut és una pastoral de callar", "Davant el patiment, no a les respostes fàcils, fórmules prefabricades, consells i generalitzacions", va afirmar. "Hi ha preguntes que es fan no per se contestades sinó per ser acompanyades", va dir.

"La malaltia és terra d'acompanyament, és terreny on aflora l'espiritualitat". En aquest sentit va recordar les paraules de Victor Frankl quan va dir que "l'espiritualitat ens fa homes, no els instints".

En relació amb la formació dels metges va assegurar "mai podré acompanyar a ningú, més enllà del territori, que jo no tinc explorat". Esquerda va cloure amb una reflexió de Vaclav Havel, "l'esperança no és la convicció de què alguna cosa anirà bé, és la certesa de què tot té sentit, sigui quin sigui el resultat".