Ja fa dies, el març del 2017, alguns feligresos de les parròquies de Lleida vam participar del Simposi Internacional: Reforma i reformes de l'església, a Barcelona. Tot dinant es compartí la idea de formar un grup de treball, que s'iniciaria des de la Unitat Pastoral de Cap Pont -però seria obert a totes les parròquies- per reflexionar i veure com podem dur a terme aquestes reformes a les nostres comunitats parroquials.

Aviat es va posar en marxa aquest grup, es formà durant dos anys i el va seguir un altre que ja va pel segon any de formació i jo sóc una de les persones afortunades que hi participa. Ens reunim un cop al mes; fem una estona de pregària junts -45 minuts- i compartim un cafè abans de la sessió de treball. Tot seguit ve la part formativa amb temes inspirats en la metodologia de James Mallon: Una renovación divina. De una parroquia de mantenimiento a una parroquia misionera, BAC, y de Tom Corcoran y Michael White: La reconstrucción de una parroquia, LIBROS LIGUORI.

Després tenim un petit compartir en grup i acabem amb un dinar junts, al menjador de la Casa de l'Església-Acadèmia Mariana. Al final de tot i abans de marxar, tornem a la sala de treball per compartir un feedback del qual ha estat la jornada per a cadascú.

El passat dissabte 26 d'octubre vam fer la primera trobada d'aquest segon curs, amb el tema La missió, i vam reflexionar sobre la importància de què cadascú descobreixi quina és la missió específica que Déu li encomana, segons la seva vocació i els seus dons particulars, més enllà de tantes coses que fem i amb les que no ens acabem de sentir realitzats. Si no vivim la nostra missió, patim i fem patir. Per això és primordial descobrir-la i viure-la: Dedicar-hi temps, mirar endins, escoltar-nos, discernir, destriar i quedar-nos amb allò que ens identifica i ens fa sentir feliços mentre ho realitzem, alhora "que produeix un impacte positiu en els altres".

En la conversa distesa del dinar hi va haver lloc per fer cinc cèntims del que havia estat el curs on-line sobre Les dones a l'Església, que impartí un grup de teòlogues de la Escuela de Teología y Ministerio del Boston College, amb una visió plenament femenina i nova del tema i que havien fet un parell de les persones presents.

Intueixo que aquest tema de les dones a l'Església el podríem assumir com a contingut important de la formació sobre la renovació de les parròquies, donat que la participació i col·laboració voluntària a les mateixes és, des de sempre, majoritàriament femenina i no podem obviar-ho, ni silenciar-ho, ni delegar-les a segons llocs, ni marginar-les. Les aportacions de les dones a l'Església li han suposat transformacions importants –en aquesta renovació que tant costa-, als seus inicis i també, per exemple, al Concili Vaticà II, tot i que aquí elles eren una minoria i solament hi van poder participar com a auditores.
L'Esperit bufa i bufa. Nosaltres tenim set de Déu i ens sentim atrets per aquesta crida de donar més vida a les nostres comunitats parroquials i ens oferim a formar-nos per aprendre a fer-ho amb l'ajuda de Déu i molta fe, constància i renovació-conversió personal. Algú més vol apuntar-s'hi?

Ens acompanyen Carles Sanmartín, Lluís Sallán i Laureano Sánchez, de qui rebem la formació i una energia que engresca. I ens han anunciat que la propera sessió ens la donarà una Animadora de Comunitat: Dolors Queralt, compartint-nos la seva missió i visió personal.

Gràcies a tots!

Assun Solà Pijuan, Animadora de Comunitat.

Parròquia de Sant Pau.