Us deixem amb un article de Mossèn Jaume Pedrós, publicat al portal Catalunya Religió, amb motiu del traspàs de Monsenyor Francesc Xavier Ciuraneta.
Un bon pastor: crec que són les paraules que millor defineix la persona i l’obra del bisbe Francesc Xavier Ciuraneta. Un bon pastor, amable, atent a tots els àmbits o camps de la vida diocesana. En vuit anys va deixar una bona empremta. La seva preocupació era com fer arribar l’evangeli a tothom, reestructurant el bisbat, afavorint la construcció de dues noves parròquies a la capital, valorant la missió de la catedral que ell molt estimava, promovent en gran manera la intervenció dels laics en la vida diocesana nomenant molts d’ells com a delegats i amb moltes altres iniciatives, afavorint la construcció d’una nova seu de Càritas...
Com a bon pastor va tenir molta preocupació per les vocacions sacerdotals valorant sobretot l’entrega i vida espiritual dels possibles candidats per damunt dels estudis quan aquests podien ser una llosa massa pesada.
Però no deixava de tenir en gran estima l’estudi i la formació de sacerdots i laics; per això va donar un renovat impuls a l’Institut de Ciències Religioses de Lleida (IREL). Destaquem la reforma gairebé total de la biblioteca del Seminari, que serveix bàsicament pels estudiants de l’IREL.
Tenia un do especial per escriure setmanalment unes reflexions que eren esperades amb avidesa per molta gent i que arribaven al cor.
El va omplir de joia la beatificació de diferents màrtirs dels anys 1931-39, entre ells el seu i nostre estimat beat Francesc Castelló, model de fe cristiana sobretot pels joves.
El bisbe Ciuraneta era home d’entranyable devoció a la Mare de Déu sota les advocacions de Montserrat, Verge de l’Acadèmia, patrona de Lleida i Mare de Déu del Blau ara al presbiteri de la catedral. Precisament va voler que les seves despulles reposessin en la capella de la Mare de Deu de Montserrat que hi ha a la catedral.
Són més conegudes altres obres molt importants del seu pontificat. Destaca tota la renovació de l’Acadèmia Mariana, dedicada a la Mare de Déu de l’Acadèmia amb un nou edifici annex com a casa d’exercicis. Tot el conjunt (anomenat “Casa de l’Església”) havia d’aplegar diferents grups i delegacions al servei de la vida eclesial diocesana i afavorir les reunions, recessos i exercicis espirituals dels sacerdots.
Molt coneguda és la defensa dels béns culturals sobretot de les obres d’art del bisbat de Lleida que ara formen part del consorci del Museu, defensa que li va suposar molts sofriments i moltes incomprensions a diferents nivells fins i tot en instàncies molt altes. Subratllem també la publicació de l’obra històrica Arrels Cristianes de Lleida.
Potser el millor retrat del bisbe Ciuraneta és el que diu el Concili Vaticà II sobre el bisbe: “El Bisbe tenint davant l’exemple del Bon Pastor, que no vingué a fer-se servir sinó a servir i a donar la seva vida per les ovelles...no es negarà a escoltar els súbdits, als quals protegeix com a veritables fills...; en la pregària, en la predicació i en totes les obres de caritat tindrà cura tant d’ells com també d’aquells que encara no pertanyen al l’únic ramat del Senyor. Es deu a tots i ha de ser amatent a evangelitzar tothom” (Lumen Gentium, 27).
Jaume Pedrós és rector del Seminari diocesà de Lleida