Anna Maria Agustí va impartir el dijous 17 de gener la conferència ‘L’acompanyament al dol’ dintre del cicle l’acompanyament que organitza aquest curs l’IREL.

 

Anna Maria Agustí va fer un relat del procés de dol. "Tot desborda i es desborda, només es viu la mort", va dir. "No pot ser, ens diem", va afirmar. I després "la gent comença a fer costat". "Les abraçades conforten i recolzen", va dir Anna Maria. "Apareix, la paraula fortalesa i la persona en dol, no creu tindre fortalesa".

 

"La persona que està en dol, s'horroritza pensant que la vida continua". "Res no és igual que abans", va dir. "Res és com abans, els de la vora fan costat uns dies". Però "l'única que s'atura és la persona en dol, però no es pot aturar, per afrontar el dia a dia".

 

Llavors, segons Anna Maria, "s'utilitzen eufemismes, dir mort és massa dur". "Començar la normalitat, tot ho volem ràpid, la persona en dol necessita dir que li passa". "Ara és víctima, un estatus, que no vol, que li ha estat atorgat, va explicar Anna Maria. "Veure algú que estimes embargat per dolor fa mal". "La persona en dol ens recorda la mort", va dir.

 

"Els de la vora ja fan la seva però la soledat fa presència", va dir. "Molt aviat, apareix la injustícia, i ens preguntem perquè ara?".

I apareix la tristesa, "ha perdut la persona estimada, té dolor moral i té dolor físic". "El dolor fa que la persona en dol es desperti després de dormir una estona, a la segona cullerada quedi saciat, sent pressió al pit.

I després hi ha la pressió social. "La persona en dol vol parlar de la persona estimada però no deixen, val més que no hi pensis, li diuen", va explicar Anna Maria.

En la dimensió emocional, arriba la por. "La persona en dol, sent la tristesa. En la dimensió espiritual "tot en el que creu s'ensorra".

 

I passen els mesos. "Tothom està recuperat", va dir Anna Maria, Però "la persona en dol, no pot estimar, sent esgotament i tot ho veu negre"."Ara necessita ajuda, parlar i que l'escoltin". "Ni ella mateixa es reconeix, aquesta persona no està malalta, està en dol", va dir.

 

"El dol és un procés inevitable i necessari". Anna Maria va destacar que "el dol pot ser creador de creixement". "La persona en dol haurà d'aprofundir en les seves creences".

Anna Maria Agustí va explicar que "quan és va és començar a estudiar el dol, apareixen els grups d'acompanyament al dol".

 

En aquest sentit va afegir que "la persona a acompanyar "ha de tindre els seus dols solucionats". "L'acompanyant respecta els seus temps i els seus bloquejos". "L'acompanyant acompanya el dol i el dolor dels altres", va destacar.